CiU firmarà el pacte d'immigració només si se segrega en un annex l'accés a la nacionalitat i el reagrupament familiar

Convergència i Unió (CiU) no ha assegurat encara la seva signatura del pacte nacional per a la immigració, que s'ha de firmar aquest divendres. Els diputats de la federació que negocien amb el govern, Josep Lluís Cleries i Elena Ribera, han condicionat aquest signatura al fet que se segreguin en un annex dos punts vinculats amb competències de l'Estat.

D'una banda, el reagrupament familiar, que CiU vol limitar a cònjuges i descendents i obrir-lo als ascendents en casos excepcionals. De l'altra, la federació vol en un annex tot el que fa referència al temps necessari de residència per accedir la nacionalitat, que el pacte redueix deu a cinc anys. CiU justifica que aquests punts han d'anar a un annex per no generar "falses expectatives", ja que la Generalitat no hi té competències.

Cleries assegura que incloure aquests dos punts en el pacte català és un "brindis al sol", ja la reducció del temps d'espera per a la nacionalitat no està plantejada a curt termini a les Corts espanyoles, que sí que es plantegen permetre el vot dels immigrants. "No volem que es generi una expectativa i s'enganyi a les persones nouvingudes", ha dit.

El segon tema que CiU vol en un annex és el que fa referència al reagrupament familiar. Cleries ha recordat que és l'Estat qui té les competències per regular-lo. CiU vol que aquest reagrupament es faci amb cònjuges i descendents i només "en algunes excepcions" s'estengui als ascendents. "Som uns grans defensors de la família, però l'acollida té un límit", argumenta Cleries, que ha recordat al tripartit que "sense CiU un pacte nacional no té sentit".

En tot cas, CiU ha parlat de "serrells" que s'han de tancar i que hi ha hagut molts "avenços" durant la negociació. Entre aquests, Cleries ha destacat que la Generalitat podrà participar "de forma decisiva" en la determinació de l'esforç d'integració de la immigració, tot i que això requerirà d'una negociació amb l'Estat espanyol. "Es valorarà el coneixement de la societat catalana, la inserció laboral i el coneixement de la llengua catalana", ha explicat.

Pel que fa el dret a vot, Cleries ha destacat que es proposa concedir el dret a vot a persones estrangeres "amb permís de residència permanent", i ha afegit que exigiran que tinguin "la integració acreditada".