Catalunya, com a exemple anticrisi
Política
“Realisme, fermesa i esperit de sacrifici”. Aquests són alguns dels ingredients per superar la crisi que el president José Montilla va receptar ahir al Cercle Financer. I per il·lustrar les seves paraules va deixar anar un parell d’avisos: un als empresaris, als quals va advertir que caldrà treballar més “i no necessàriament per guanyar més”; l’altre al govern espanyol, al qual va aconsellar que prengui nota del model català, i enfili les reformes estructurals “necessàries i urgents” que exigeix l’economia espanyola.
Seguia la intervenció de Montilla un auditori molt polític però amb una important presència del món econòmic i financer català. No era una cita fàcil. Abans de donar-li la paraula el president de La Caixa, Isidre Fainé, ja va deixar clar que davant les situacions difícils els catalans responen sempre però exigeixen el mateix dels seus dirigents. D’entrada, Fainé va reclamar un camí ben definit i una xarxa de complicitats entre els agents implicats.
En aquest context, Montilla va evitar dedicar els 42 minuts de la seva intervenció a desplegar el mostrari de mesures que el govern ha tirat endavant, però sí que va fixar unes grans línies d’actuació. Per exemple, la garantia que el govern català ha parlat clar sobre la situació econòmica i ho continuarà fent. O la crida als adversaris polítics a treballar com a aliats per fer front a la situació. “Més esperit de responsabilitat col·lectiva”, va exigir. Per Montilla, és necessari admetre que s’han comès excessos, però també veure la crisi com una oportunitat.
A l’hora de plantejar fórmules, el president, que va alertar contra l’excés de proteccionismes, no va tenir inconvenient a posar Catalunya com a exemple de les mesures que es poden tirar endavant per fer front a la situació. I no només pels 7.750 milions mobilitzats per respondre a la situació, sinó per fer de la concertació mètode de treball.
Montilla va llançar un missatge directe a l’executiu de Zapatero, al qual va advertir que el conjunt de grans acords adoptats a Catalunya podrien ser “perfectament aplicables a nivell espanyol”; especialment tenint en compte la necessitat de reformes estructurals de l’economia espanyola pel que fa les relacions laborals –“no parlo d’abaratir l’acomiadament”–, sistema educatiu, mercat de l’habitatge i de sectors regulats –serveis i comerç, transport de mercaderies i energètic–. “Són més urgents que mai”, va advertir.
Crítica dels empresaris
Els missatges de Montilla no només van volar a Madrid: als empresaris presents a la sala també els va advertir que, tot i que caldrà treballar més, caldrà resignar-se a retallar els beneficis.
Però els assistents tampoc es van mossegar la llengua. De seguida que es va encetar el torn de preguntes, un jove empresari va preguntar al president per què, si tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, s’han apujat 3,5 punts els sous dels funcionaris, mentre que un lletrat li va ventar, referint-se al nou finançament, “per què els seus 25 diputats a Madrid no serveixen per a res”.
Al primer Montilla li va admetre que és “poc justificable” que amb l’atur a aquells que tenen feina garantida se’ls apugi el sou, mentre que al segon li va explicar que el vot de PSC havia servit, per exemple, per evitar que Rajoy fos president.
La darrera reflexió de Montilla va ser per advertir que, tot i que en plena crisi no és moment per entrar-hi, caldrà reflexionar seriosament sobre el quart pilar del benestar i sobre si l’Estat serà capaç de garantir el model actual de sistema sanitari.
