Les CUP decideixen aquest diumenge si fan el salt a la política nacional

El moviment emergent de l'independentisme d'esquerres decideix el seu futur aquest diumenge. En una assemblea extraordinària a Mataró, les CUP (candidatures d'unitat popular) de tot Catalunya votaran si fan el salt a la política nacional i si s'han de plantejar, fins i tot, presentar-se a les properes eleccions al Parlament, que se celebraran el 2010 si s'esgota l'actual legislatura.

Els més de 500 acreditats per a l'assemblea, molts dels quals han participat durant mesos en l'elaboració de les ponències estratègiques que es presenten, escoltaran els arguments de cada una de les quatre opcions que se sotmeten a votació. No hi haurà esmenes, només preguntes per aclarir dubtes i després tres votacions eliminatòries, en cada una de les quals anirà caient una de les ponències proposades. L'opció guanyadora serà assumida per tota l'assemblea, segons explica Adam Majó, membre del secretariat nacional de les CUP.

"Creiem que es podrà pair bé el procés perquè en el fonamental, que és l'acció local, hi estem tots d'acord. Per tant, si hi ha gent que creu que no s'ha de fer el salt nacional i guanya una de les opcions que sí que vol fer-lo, aquesta gent pot continuar dedicant-se a la feina municipal en el seu terreny", argumenta Majó.

De Vilafranca a Badalona, passant per Berga i Sant Celoni
Tot i que no hi ha cap càlcul concret, tot indica que guanyarà alguna de les tres ponències que aposten per anar més enllà de l'àmbit local. Només una de les tres, la de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Sallent, diu explícitament que les CUP han de defugir la temptació de presentar-se a les eleccions al Parlament. El text argumenta que el salt podria portar les CUP a perdre l'essència de moviment de base i a "convertir-se en un partit convencional amb tots els vicis i errors que tant hem criticat", explica Majó.

A l'altre extrem hi ha, també, una única ponència que plantegi obertament la "possibilitat" de presentar-se a les eleccions legislatives. "Ho presenta com a possibilitat perquè està clar que tot depèn de si s'està en condicions o no d'afrontar aquests comicis amb un mínim de resultats i amb el suport de l'esquerra independentista", col·lectius com Maulets i Endavant. Aquesta opció és la de Badalona, amb suport de Sabadell.

A mig camí entre Vilafranca i Badalona, hi ha dues ponències més: la de Berga i la que defensen Sant Celoni, Manresa i Lleida. Majó, membre de la CUP de Manresa i partidari d'aquesta última ponència, explica que els dos documents proposen el salt nacional, tot i que el de Berga és menys definit.

"Es tracta de decidir, sense entrar encara en el debat de les eleccions nacionals, si volem prendre posició i fer-nos més visibles en qüestions que no siguin locals, com ara els transvasaments o l'educació, i convocar manifestacions l'Onze de Setembre, per exemple", puntualitza.

Tot i els punts en comú del text de Berga i el de Sant Celoni-Manresa-Lleida, aquest darrer concreta més: proposa, per exemple, participar en l'assemblea de regidors i alcaldes per l'autodeterminació, Decidim!, en la qual hi ha electes d'ERC i CIU.

Mentre es debat quina ha de ser l'orientació del moviment en els pròxims anys, les CUP han encarregat un estudi per saber quines possibilitats tindrien d'aconseguir escons al Parlament. Estan a l'espera del resultat.