Política

Zapatero afirma que recolza les llengües cooficials però no n'accepta els excessos

El president del govern espanyol ha dit que el règim dictatorial, que va intentar enterrar-les, va ser "el més nefast" del període històric contemporani

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha ratificat com un "ferm defensor" de les llengües cooficials, convençut que recolzar-les és "una aposta de visió històrica", però ha advertit que aquest suport no suposa acceptar els "excessos" que se'n generin.

Zapatero ha respost amb aquestes afirmacions al portaveu del BNG, Francisco Jorquera, durant el debat de política general espanyola que se celebra al Congrés, però no ha fet referència a cap "excés" en concret.

Després de subratllar la importància de les llengües cooficials pel seu valor econòmic, cultural i d'identitat, ha garantit que el seu executiu sempre defensarà el compliment "de l'esperit constitucional" i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

En aquest context, ha lamentat que alguns partits les utilitzin com a disputa política.

Al seu entendre, l'espanyol té una "salut i una fortalesa extraordinària" i recolzar les altres llengües és "una aposta de visió històrica", ja que un idioma diferent al majoritari resulta "extraordinàriament positiu per a un país i la seva cultura".

Zapatero ha assegurat que es tracta d'una "convicció profunda" i ha recordat que el règim dictatorial que va intentar enterrar les llengües cooficials va ser "el més nefast" del període històric contemporani.

No obstant, ha volgut deixar clar que defensar amb convicció aquestes llengües com un dret i com una aportació al conjunt no ha de suposar "entrar en excessos", cosa que no s'ha d'acceptar "així com així", perquè poden perjudicar la població.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El 57% dels votants d’ERC veurien bé investir Illa

barcelona
Política

Mor Montserrat Candini, la primera alcaldessa de Calella

estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona