El Tribunal Constitucional conclou la reunió del ple sense dictar sentència sobre l'Estatut

El ple del Tribunal Constitucional ha esgotat avui la seva última convocatòria de ple sense aconseguir tirar endavant la sentència sobre l'Estatut que ha de resoldre el recurs que va interposar fa gairebé quatre anys el PP. Després de gairebé quatre hores de reunió, els deu magistrats reunits per dictaminar sobre aquest assumpte han acabat el ple, que no continuarà a la tarda ni és previst que es reprengui divendres, ni tampoc hi ha fixada una nova convocatòria.

La reunió dels magistrats del TC ha acabat sense que de moment n'hagi transcendit el contingut ni tampoc si s'ha arribat a deliberar a fons sobre l'esborrany de la presidenta, María Emilia Casas, o si s'ha adoptat cap acord sobre la possibilitat de votar el text article per article.

L'única dada aportada de manera oficial pel gabinet de premsa de l'alt tribunal és que no existeix encara sentència i que els magistrats no han arribat a votar l'esborrany. Fonts de l'alt tribunal han assenyalat que, en principi, cap dels deu magistrats que deliberen sobre l'Estatut és contrari a anar dictaminant sobre l'esborrany per blocs o fins i tot precepte per precepte, basant-se en l'article 254 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) que assenyala que "la votació, segons el parer del president (del tribunal), podrà tenir lloc separadament sobre els diferents pronunciaments de fet o de dret que hagin de fer-se, a part de la decisió que hagi de dictar-se".

Aquest article afegeix que, en aquest cas de votació per parts, emetrà la seva opinió "primer el ponent i després els altres magistrats per ordre invers al de la seva antiguitat", mentre que qui presideixi els debats votarà l'últim. A més, estableix que "començada la votació, no podrà interrompre's sinó en cas de força major".

El ple s'ha iniciat passades les 10.00 hores tot i estar encara pendents de resolució els recursos de súplica plantejats tant pel govern com pel Parlament catalans contra la negativa del tribunal a declarar-se incompetent per dictar sentència, ja que la tramitació d'aquests incidents no té caràcter suspensiu.

A aquest recurs s'afegeix la carta enviada dimecres a la nit per la Generalitat sol·licitant que s'anul·li la recusació del magistrat Pablo Pérez-Tremps (que es va aprovar a instàncies del PP) al·legant que, ja que aquest magistrat només va assessorar en els aspectes de l'Estatut relatius a les relacions exteriors de la comunitat autònoma, podria ser present en la votació relativa als articles que no es refereixin a aquest aspecte.

Les mateixes fonts han assenyalat que és poc probable que la carta s'estudiés al ple d'avui, ja que es tracta d'un escrit informal. Tot i això, i malgrat que acabi donant-se la votació de l'esborrany per parts, la petició de la Generalitat no tindria gaire sentit, ja que les deliberacions no tenen per què donar-se en blocs temàtics i podrien agrupar-se diversos articles respecte als quals, per exemple, hi hagués unanimitat sobre la seva inconstitucionalitat, amb independència de la temàtica que tinguin.

Dimarts passat, el Tribunal Constitucional va acordar donar un termini de tres dies a l'Advocacia de l'Estat, a la Fiscalia i als set recurrents de l'Estatut de Catalunya (el PP, el Defensor del Poble i les comunitats autònomes d'Aragó, Múrcia, la Rioja, Balears i València) perquè es pronunciïn sobre els recursos interposats sobre la qüestió de competència. Aquests recursos plantegen falta de legitimitat del tribunal per haver extingit diversos magistrats, entre els quals hi ha la seva presidenta, el mandat per al qual han estat designats per les Corts. Per aquesta raó, i malgrat que no tenen caràcter suspensiu, és probable que el tribunal hagi optat avui per no deliberar sobre l'últim esborrany de la sentència fins a haver solucionat aquesta incidència processal.