Obama fa pedagogia dels drets humans a la Xina

Quan els líders polítics d'Occident visiten la Xina, és costum que reservin un espai a la seva agenda per impartir una conferència davant la comunitat acadèmica. Són contactes que s'organitzen sense polèmica, just el contrari del que va passar ahir amb la trobada que el president dels Estats Units, Barack Obama, va mantenir a Xangai amb 500 universitaris. La Casa Blanca buscava un cop d'efecte per convèncer els xinesos de les bondats de la democràcia. La diferència d'interessos entre els dos governs va fer augmentar les expectatives d'un esdeveniment que al final va passar sense pena ni glòria.

El Partit Comunista Xinès (PCX) va acceptar que l'administració nord-americana presentés el diàleg entre Obama i els estudiants com la clàssica discussió oberta amb els líders nord-americans en què els ciutadans interpel·len els seus polítics. "El president Obama portarà aquesta tradició política arrelada a la democràcia nord-americana per primera vegada a la Xina", va informar la Casa Blanca. Pequín es va negar, en canvi, a acceptar la petició del govern dels Estats Units de retransmetre-ho per televisió a tot el país -com sí que s'havia produït amb els dos anteriors presidents nord-americans-. El PCX va concedir que l'acte es retransmetés en directe a Xangai i per internet.

El president dels EUA va ser pedagògic, com si es dirigís a escolars, en descriure les virtuts de la democràcia. Va subratllar que els drets humans "són drets universals" i va remuntar-se a Abraham Lincoln per recordar que als EUA les lluites contra el racisme i per la igualtat de gènere han estat llargues.

Sis de les vuit preguntes eren tan respectuoses amb el PCX i d'una candidesa tal que Obama va tenir poc marge per lluir-se. Se li va demanar com valora el fet que Chicago i Xangai siguin ciutats agermanades, què opina de la concessió del premi Nobel de la pau o quines són les seves receptes per a l'èxit. L'organització també va llegir una pregunta que va descol·locar Obama, suposadament escrita per un empresari de Taiwan, que deia que el seu negoci perillava si els Estats Units continuen venent armes a l'illa rebel. El president dels EUA va respondre que el seu govern dóna suport a la unificació i que l'economia ajuda a enfortir lligams.

L'única pregunta crítica amb el PCX va ser la realitzada des de l'ambaixada dels EUA a Pequín. L'ambaixador li va demanar la seva opinió sobre la censura a internet que hi ha a la Xina. Obama es va declarar "un gran partidari de la no censura". "Com més lliure circula la informació, més s'enforteix una societat... I com més em critiquen, més bon líder sóc perquè em forcen a escoltar opinions que no comparteixo", va dir. La resposta semblava pensada per a alumnes de primària, i observadors presents com els dos corresponsals del Wall Street Journal dubtaven de l'eficàcia del seu missatge.

Censura a internet
El mateix Obama va destacar que a la Xina hi ha 300 milions d'internautes i més de 60 milions de blogs registrats. Molts usuaris són prou hàbils per saltar-se la censura i milers de blogs critiquen els polítics de la seva regió. Els intensos debats aquests dies sobre la visita d'Obama als principals portals d'internet xinesos demostraven que la classe mitjana, a favor o en contra, entén què és la democràcia occidental. El mateix fet que el PCX tragués rellevància a la conferència ho demostra.

El cap de la Casa Blanca va evitar referir-se de forma explícita als conflictes del Tibet i de la província rebel de Xinjiang, escenaris d'aldarulls sagnants l'any 2008 i el juliol passat, respectivament, i es va limitar a defensar, de forma genèrica, els drets de totes les "minories ètniques i religioses".