Vic, emboirant la llei

No és un tòpic afirmar que Vic és la capital de la sempre molesta, humida i mai desitjada boira. Paisatges que desapareixen, estats d’ànim que es transformen, mons que muden a realitats que només existeixen en la gèlida condensació d’unes gotes d’aigua que sempre acaben esvaint-se. En aquest món d’inconsistència sembla haver-se instal·lat l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic des que va anunciar la seva intenció de modificar els criteris d’empadronament dels immigrants. Els responsables municipals de la capital osonenca asseguren que la seva és una mesura absolutament legal, i per tant consistent, mentre que tots els juristes consultats per l’AVUI apunten en direcció oposada i situen les intencions de Vic fora de l’ordenament jurídic actual. Alguns, fins i tot, no dubten a assegurar que si persisteix en aquesta opció, el govern local acabarà dins del Codi Penal perquè la seva conducta serà plenament delictiva.

Tot el debat generat pel consistori té com a epicentre la interpretació de les lleis d’estrangeria i de bases de règim local, en aquell punt que fan referència a l’entrada d’estrangers a l’Estat espanyol i la seva inscripció al padró d’un municipi. Vic entén que sobreposant totes dues lleis estan legitimats a no inscriure aquells immigrants que no avalin el seu passaport amb un visat. Cap jurista hi està d’acord, fins i tot els del despatx Roca i Junyent, que han fet un informe per encàrrec de l’Ajuntament, arriben a la conclusió que en tot cas ha de ser el ministeri de l’Interior qui ha de dir quin és el tipus de passaport que estan obligats presentar els immigrants extracomunitaris en el moment d’empadronar-se.

“El que pretén fer Vic és una mesura de dubtosa legalitat”. Amb aquesta contundència però també amb totes les cauteles que li imposen el càrrec es pronuncia la magistrada María José Mosella, degana dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona, on arriben centenars de processos judicials derivats de l’aplicació de la llei d’estrangeria. La degana adverteix que no pot anar al fons del tema, “perquè un dia podria haver-m’hi de pronunciar al jutjat si hi arribés una demanda”. Tot i això sosté que amb el passaport n’hi ha prou per inscriure’s al padró, sense que calgui presentar un visat.

María José Mosella va més enllà i entén que el debat plantejat per Vic és conseqüència de la forta pressió a què el fenomen de la immigració sotmet l’administració local. “El problema de base és el de la mateixa llei d’estrangeria, feta a base de pedaços i més pedaços”, afirma. La magistrada subratlla la ineficàcia de la norma i el sistema que fa que “avui estiguem jutjant persones contra les quals fa dos anys es va dictar una ordre administrativa d’expulsió”, una expulsió que rarament s’acaba executant tot i ser ratificada per una sentència judicial.

Una de les màximes autoritats en dret sobre estrangeria de l’Estat, l’advocat aragonès Pascual Aguelo, entén que la pretensió de Vic està clarament fora de la llei i, si s’acabés aplicant “la denegació de la inscripció padronal, sent conscients que és una resolució injusta, s’incorreria en el delicte del Codi Penal que castiga la prevaricació administrativa”.

La vocal de la comissió d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Anna Maria Manuel, coincideix en el plantejament i a més també creu que es podria perseguir l’equip de govern per la via penal “perquè així ho preveu l’article 23 de la llei d’estrangeria que castiga les administracions que promoguin conductes xenòfobes”. Manuel considera la proposta vigatana fruit d’una incorrecta interpretació de l’última reforma de la llei d’estrangeria que exigeix visat en els casos d’immigrants en procés de reagrupament familiar.

Per la seva part, el fiscal en cap de Manresa, Ramon Menach, responsable també de Vic, adverteix que només podria considerar-se delicte una actuació de l’Ajuntament que sigui “d’una il·legalitat manifesta i palmària”.