Miquel Calçada: “La consulta no és vinculant, però sí que és transcendent”

Miquel Calçada (Sabadell, 1965) és un dels periodistes més coneguts del país i un dels que tenen un estil més personal. El seu desacomplexament i la seva vocació de normalitat no es limita a la seva professió, raó per la qual s’ha convertit en una de les cares públiques que han donat suport a les consultes.

Avui és dia de votacions.
Aquest diumenge es pregunta a la ciutadania si vol que Catalunya sigui un Estat lliure i sobirà dins el concert de les nacions lliures d’Europa, i a partir d’aquí que la gent voti en consciència. Com que avui és el dia de la votació i no es pot fer campanya, em limitaré a animar la gent a anar a votar, tant als partidaris de la independència de Catalunya com als defensors de la continuïtat dins Espanya.

Diuen alguns que aquesta consulta no té cap validesa.
Tal com ha dit Alfons López Tena, té la mateixa validesa que el referèndum d’entrada a l’OTAN o el de ratificació del Tractat de Lisboa, que no eren vinculants però també se’ns va demanar l’opinió. De manera que, tot i no ser un referèndum vinculant, sí que és un referèndum transcendent. Crec que el salt que es produirà després d’avui serà considerable, sobretot si som capaços d’aconseguir una participació més alta que la que hi va haver en aquestes dues consultes que he dit.

Quantes lectures polítiques té la jornada d’avui?
D’una banda, el missatge per a la ciutadania, sobretot per a aquella part de la ciutadania que avui encara no pot votar, és que la democràcia s’ha de poder exercir i que s’ha de poder preguntar sobre qualsevol qüestió. Si el poble de Catalunya vol aconseguir un objectiu tan noble i tan normal com el que ha aconseguit qualsevol altre poble, ho ha de fer per ell mateix. També hi ha una segona lectura que ha de fer la classe política, i és que ha de veure que hi ha un neguit i una pulsió per part de la ciutadania que sembla que els partits no acaben de recollir. Al nostre Parlament hi ha opcions que es declaren independentistes, però el moviment es demostra caminant i encara no s’ha visualitzat que s’estigui treballant en aquesta direcció. I aquesta és una prioritat.

Està decebut amb els partits?
No comparteixo la visió d’una part de la ciutadania que diu que els partits estan instal·lats fora de la realitat i que no viuen la quotidianitat. Necessitem els partits perquè són una part fonamental del sistema. Ara bé: és evident que hi ha d’haver una regeneració política, no tant de persones sinó de sistemes i de funcionament, com per exemple amb la llei electoral. Per tant, no vull atiar el descrèdit i la crisi de la política. Penso que els partits han quedat sorpresos per aquest moviment sobiranista, però també és cert que alguns partits han reaccionat durant les darreres setmanes i ara fan campanya per una opció concreta de cara a les consultes. Espero que siguin capaços de descodificar el missatge que sortirà del 13-D.

I quin missatge creu que arribarà a la capital d’Espanya?
Crec que Madrid ja va entendre el missatge del primer referèndum d’Arenys de Munt i per això ara la consigna ha estat la de deixar fer.

I als espanyols del carrer?
No sé quin missatge els arribarà als espanyols del carrer, però m’agradaria que si hi hagués algun federalista a Espanya sortís i ho digués. A vegades sembla que això de l’encaix és un discurs que només ens el creiem nosaltres. En aquest sentit, ara assistim a un fet curiós: a Espanya ha aparegut de cop i volta una elit artística espanyola donant suport a l’activista sahrauí Aminatu Haidar, la qual té també les meves simpaties, però cap d’aquests no ha sortit mai en defensa de la qüestió catalana. El problema és que els espanyols no ens accepten tal com som, de manera que només ens queden dues opcions: o nosaltres ens fem com ells o haurem de marxar. No podem seguir tenint aquesta mentalitat d’esclau.

Hi ha qui vincula les consultes amb el malestar generat pel TC en relació a la sentència de l’Estatut.
La qüestió del Tribunal Constitucional a aquestes alçades és un debat que em queda molt lluny. I entenc que hi hagi qui vinculi les dues coses perquè hi ha gent a qui incomoda la independència i fins i tot la preparació i execució d’aquestes consultes. I el cas més clar és el del PSC.

¿Creu que només s’ha de fer la consulta vinculant si és per guanyar-la?
No hi estic d’acord. M’agradaria molt poder-lo guanyar, però voldria que es fes un referèndum oficial encara que el perdéssim. En aquest sentit, a la part del país que no votarà o que votaria que no, només li demano que estigui a favor que es pugui tirar endavant i que el dia que es faci una consulta vinculant oficialment expressin la seva opinió i acceptin el resultat. Així es funciona en democràcia.