PSOE i PP converteixen el TC en arma en ple debat català

José Luis Rodríguez Zapatero pretén no sentir-se implicat en la revolta que està generant la futura sentència de l'Estatut, i Mariano Rajoy, si ara s'hi trobés, tampoc no hi voldria tenir res a veure. Però encara que a la Moncloa i al carrer Gènova facin l'orni, el pols polític i social llençat des de Catalunya incomoda, i molt. Sobretot perquè són conscients que a hores d'ara, i malgrat ser un òrgan extremadament polititzat, ni el PSOE ni el PP semblen capaços de poder controlar el Tribunal Constitucional.

La institució judicial en aquest moment s'ha convertit en una nau a la deriva com a conseqüència de les pugnes internes per aconseguir el poder de l'òrgan i l'Estatut és l'arma que uns i altres utilitzen per aconseguir uns objectius que, segons transcendeix des de dins del TC, tenen ben poca relació amb el que s'està discutint: la constitucionalitat o no del text català.

El resultat d'aquesta batalla interna determinarà el futur de la norma. I si les filtracions de les darreres setmanes de membres del TC a la premsa es compleixen, a partir de la sentència, la llei catalana tindrà menys força que els estatuts d'un escala de veïns.

Relació amb Catalunya
El que digui la resolució, doncs, sí que implicarà el govern central i el PP en la futura relació amb Catalunya si, com sembla pels moviments dels darrers dies, quan arribi el moment es produeix una reacció molt contundent. I d'això en són molt conscients els líders dels dos partits estatals.

Zapatero sap que, més enllà d'exigir que s'acati la sentència, haurà de moure fitxa i comprometre's amb el desenvolupament del text al marge d'algunes de les retallades que faci el TC. I això ja ho comencen a admetre -en privat- alguns dels seus col·laboradors, encara que públicament ara no vulguin ni sentir parlar de plans A, B o C.

Per tot plegat, al marge d'estirabots puntuals de la vella guàrdia, com ara José Bono o Alfonso Guerra, l'estratègia del PSOE davant la pressió catalana és la de no polemitzar en excés i recordar la responsabilitat del PP per haver portat l'Estatut al TC.

Rajoy, per la seva banda, es veurà abocat a no exagerar el seu triomf si no vol perdre la centralitat política que necessita per tenir alguna opció de ser clau a Catalunya i, sobretot, de poder arribar a la Moncloa el 2012 si es manté l'actual situació d'ofec econòmic.

Això explica que Rajoy hagi defugit avaluar l'editorial conjunt de la premsa catalana, limitant-se a recordar quines són les regles de joc i procurant posar l'accent en el paper que va tenir Zapatero perquè l'Estatut fos tramitat i aprovat a les corts espanyoles.

Està clar que els que ara volen ser el sector moderat del PP tampoc no han propiciat la reacció furibunda de la premsa madrilenya. Aquest tema, de fet, se'ls ha escapat de les mans. Dirigents com Esperanza Aguirre sí que en saben treure profit i procuren aparèixer-hi com el rostre més visible de l'anticatalanisme.

Trobada a la Moncloa
Amb aquest panorama, Zapatero i Rajoy tenen pendent una cita a la Moncloa per avaluar la crisi econòmica, i pot ser que la facin abans de Nadal. El president socialista pretén aprofitar la trobada per impulsar la renovació dels quatre membres del TC que fa dos anys que ja han complert mandat. La Moncloa, però, afronta l'assumpte amb poc entusiasme perquè no es refia que aquest cop el PP accepti negociar.