Torà mira cap a Solsona i Manresa

L’Ajuntament de la “molt lleial i constant vila” de Torà, segons un singular privilegi atorgat per Felip V, vol deixar la Segarra i oblidar-se de la futura vegueria de Lleida. El seu horitzó és ara el Solsonès i la Catalunya Central. Una assemblea de veïns va votar ahir a la nit a mà alçada aquest traspàs, que es fa corrents i de pressa davant l’aprovació, per part del govern, d’un avantprojecte de llei de vegueries que els deixaria en “un cul-de-sac, com sempre, i on ningú ens fa cas”, segons deia en Jaume, amo del restaurant Cal Jaumet i un dels toranencs més coneguts.

Poques vegades en la història recent de Torà s’havia omplert tant la sala d’actes municipal. Desenes i desenes de veïns hi buscaven com podien un forat i un espai per veure-hi. Una jove, però, es lamentava que “he arribat tard i no m’he assabentat de gairebé res”, i és que fins i tot hi havia gent a l’escala. L’ambient no feia pensar en cap votació ajustada ni gent que volgués convèncer la majoria de quedar-se a la Segarra. “És que, la veritat, en aquesta comarca no hi fem res de res. Tots anem a Calaf, a Manresa i a Solsona”, deia un avi.

L’alcalde, Domènech Oliva (CiU), ho subratllava després de la reunió: “Ara per ara no hi fem res, a la Segarra, i no sé trobar desavantatges a anar al Solsonès”. Les intervencions dels veïns, només mitja dotzena, van ser de caràcter pràctic. Qüestions bàsiques, com ara què canviaria en el sistema sanitari i educatiu, van centrar les preguntes veïnals. Una mare deia clarament que volia anar a l’Hospital de Solsona, “perquè hi visiten els especialistes de Manresa, que són bons”, mentre que a Calaf “només hi ha un CAP amb metges de família i medicina general”, explicava. Un altre toranenc, però, qüestionava l’audiència i sobretot l’alcalde dient-li: “Fa tres anys que ets alcalde i no s’ha creat feina. El canvi de comarca ens portarà més feina?”. Murmuris generals a la sala i més d’un comentari en veu baixa: “Això no ve a to ara!”, li responia un avi. De fet, no canviaria res, perquè tant a la Segarra com al Solsonès seguiran dirigits pels serveis territorials de la Catalunya Central i anant a l’institut de Calaf, als metges especialistes de Solsona i Manresa i al CAP de Calaf.

I és que, de fet, els toranencs viuen en una certa esquizofrènia identitària. Són lleidatans de província i segarrencs de comarca, però viuen de cara a Barcelona, Manresa i Solsona per a tot: per a l’educació, la salut, el notari, les compres i el lleure. I, a sobre, tot i que a la Catalunya Central hi ha batusses per la capitalitat de la vegueria, ja tenen repartits els serveis territorials del govern.

Els nou regidors de Torà –sis de CiU, dos d’ERC i un de la CUP– ja ho tenien clar des de feia setmanes, però “abans que demà [avui divendres] ho aprovi el ple, volíem saber què en pensa la gent i evitar fer un pas que el poble no vol”, deia Oliva. Afegia que “avui només hem fet una enquesta i prou. El referèndum vinculant ja el farem quan toqui”. I el portaveu d’Esquerra, Magí Coscollola, i el de la CUP, Josep Anton Vilalta, van ratificar l’alcalde, tot i que aquest va carregar contra la Generalitat per voler aprovar una llei sense consulta prèvia als ajuntaments.

Ara comença el procés de segregació, “que serà llarg, i haurem de lluitar molt”, afegia Oliva. Potser serà el moment de fer valer allò de la “constant” vila de Torà. L’Ajuntament, de moment, hi veu només avantatges. Sent al Solsonès, poden ser considerats comarca de muntanya i rebre ajuts addicionals que a la Segarra ni somnien i l’aigua podria ser més barata, perquè ara l’han de bombejar. A més, els regidors alertaven que “o ara o mai”, perquè amb les vegueries ja no es podran fer canvis, deia el batlle. L’alcalde ho deixava ben clar: “La nostra capital natural és Manresa i ens sentim més lligats a Solsona”. Tota una declaració d’intencions.