Joan Puigcercós: “Saura ha de triar entre els Mossos o tocar els bongos”

Mentider.
El que jo sóc és empàtic. Miro sempre de posar-me en la pell de l’altre.

Així, doncs, eleccions a la tardor i pacte nacional.
Pot ser.

Senyor Puigcercós, vol fer el favor!
Els fronts necessiten causa. Quan Convergència digui que vol la independència, dóna per fet el pacte.

Si ERC no pacta amb CiU és que no vol la independència.
Qui crec que no la vol és Convergència, i si la vol que ho digui. Mira si és fàcil.

Vostès han fet Montilla president.
I n’estic orgullós perquè hem demostrat que pot ser president qualsevol que ho vulgui.

Sí, sí: ben bé qualsevol.
És un exemple d’integració.

Montilla president, Catalunya independent.
Ha aguantat una negociació duríssima i hem aconseguit un acord de finançament històric.

Il·legal.
Amb el desastre d’Estatut que tenim és tot un èxit.

Si l’Estatut és un desastre, què no ha de ser un acord que ni hi arriba?
En el context de crisi econòmica, no hi podíem fer més.

Complir la llei.
Com a mínim ja estem per damunt de la mitjana.

Afirma Montilla: “L’Estatut és el camí i Catalunya vol continuar a Espanya”.
L’Estatut és un desastre, l’acord de finançament un punt de partida i la llibertat el destí.

Afirmà Ridao: “Hauríem d’haver dit que no, però trencant ara hauríem estigmatitzat Esquerra”.
Quan vaig veure aquest titular vaig pensar: cagada pastoret. Després, a l’entrevista, ho corregeix.

Estigmatitzat!
La veritat és que ja no ens ve d’aquí. Hem dit que sí perquè és un bon acord.

Il·legal, cony.
És veritat que no compleix l’Estatut al 100%. Però des de quan Espanya compleix ni tan sols la llei?

Traïdors!
Estic fart d’aquest independentisme gandul que sempre et diu el que has de fer, però que no fa mai res; la independència arribarà treballant i no a través d’una tertúlia o d’un xat.

Els 2 tripartits són un llast electoral.
Crec que podrem explicar molt bé els beneficis de l’acord de finançament durant la campanya vinent.

Vostès el que volen és aferrar-se a la poltrona.
Quan Esquerra fa política de govern, això és estar aferrat al càrrec. Quan la fan els altres és la transformació de la realitat.

Coses de ser marginals.
Som el centre: avui el debat és la independència.

Vol una remodelació del govern per tornar-hi.
Si torno, no serà per escalfar la cadira.

Com aquest vicepresident gandul.
Cal valorar-li la trajectòria i la seva aportació sobretot al discurs.

El Tinell ha mort.
Va morir quan Maragall no va ser capaç de controlar la deriva dels seus contra l’Estatut. Aquelles esmenes que van presentar!

I de la intel·lectualitat de Maragall i Carod hem passat a Montilla i a vostè.
Maragall i Carod eren més ideòlegs i Montilla i jo som més pràctics.

I després hi ha Joan Saura, considerat per les enquestes el pitjor polític de Catalunya.
El PSUC era d’ordre, però Iniciativa ha caigut a l’olla underground i altermundialista i tot això és molt poc seriós. Aquest partit ha de triar entre tocar els bongos a Gràcia emprenyant els veïns tota la nit o dirigir els Mossos que han de detenir delinqüents i desallotjar universitats. Tot a la vegada no es pot fer.

El seu diari no és l’AVUI. És El Periódico en català.
Sóc un lector compulsiu de tots els diaris en català: l’AVUI, El Periódico en català i El Punt. I encara trobo que n’hi ha pocs.

Vostè és més de dretes que jo.
És possible. Hem d’acabar amb la crosta progre i amb l’esquerra casposa. Aquest país s’ha fet treballant i és profundament liberal.

El tripartit 3 està fet.
No dic que no, però falta que sumem.

Posi’s en la meva pell!
Esquerra no formarà cap més govern amb partits que a Catalunya i a Madrid votin coses diferents.