Política
El debat de la llei de vegueries reobre la tensió al territori
Lleida reclama que no es divideixi la província · La Diputació de Tarragona demana aturar el tràmit · La Cerdanya i el Solsonès denuncien la falta de consens
La marató de compareixences per la llei de vegueries al Parlament va posar de manifest ahir que el tràmit accelerat del projecte al legislatiu ha reobert la tensió al territori. Gairebé tots els compareixents van expressar queixes a la llei i reivindicacions molt difícils de casar les unes amb les altres, a excepció dels dos presidents de diputació que són militants d’ERC.
Després de la negativa del síndic d’Aran, Francés Boya, a comparèixer i dels problemes d’agenda que va tenir Miquel Roca, van acabar intervenint al Parlament els 14 representants d’ajuntaments, consells comarcals i plataformes que havia acceptat el tripartit. Comptaven tots ells amb l’aval de l’oposició, però aquesta hauria volgut que fossin prop de 100 les compareixences.
L’alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va demanar als diputats que l’actual demarcació no es divideixi en tres regions (Lleida, Alt Pirineu i Catalunya Central). Va advertir que això comportarà una pèrdua de “massa crítica” que afectarà l’activitat econòmica. Ros, en contra del que preveu la llei, va remarcar que la geografia vincula el Pirineu amb la plana de Lleida, perquè les valls van de Nord a Sud. Com a solució de compromís acceptaria que el Pirineu es dotés d’una simple àrea funcional pròpia.
També van intervenir a la comissió que debat la llei els alcaldes de Tarragona i Reus, Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que es van tornar a enfrontar per la capitalitat de la vegueria. Ballesteros reclama que quedi clar que Tarragona és la capital –ara el projecte parla de “seu institucional”– i s’oposa a l’expressió “Camp de Tarragona”. Pérez exigeix tot el contrari.
Mentre els dos alcaldes socialistes expressaven opinions contraposades, la Diputació de Tarragona aprovava demanar que s’aturi la tramitació de la llei, informa Oriol Margalef. CiU i el PP van votar a favor de la mesura, mentre que el PSC i ERC s’hi van oposar.
La llei també va rebre crítiques de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. Manuel Bustos (PSC) i Jordi Moltó (CiU), en representació de les dues entitats, van coincidir a denunciar la falta de consens. Bustos es va declarar incòmode perquè en la discussió d’una normativa tan important “ha faltat seriositat i diàleg”.
Encara es van mostrar més crítics amb la llei l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i els presidents comarcals del Solsonès, Marià Chaure (CiU), i de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC). En to distès, Maurell no va dubtar a advertir que si no els fan cas hauran d’acudir a Brussel·les per “rebre el tracte que té Andorra o esdevenir una província”.
El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va demanar per a la vegueria barcelonina un tractament diferenciat en recursos i funcions.
Després de la negativa del síndic d’Aran, Francés Boya, a comparèixer i dels problemes d’agenda que va tenir Miquel Roca, van acabar intervenint al Parlament els 14 representants d’ajuntaments, consells comarcals i plataformes que havia acceptat el tripartit. Comptaven tots ells amb l’aval de l’oposició, però aquesta hauria volgut que fossin prop de 100 les compareixences.
L’alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va demanar als diputats que l’actual demarcació no es divideixi en tres regions (Lleida, Alt Pirineu i Catalunya Central). Va advertir que això comportarà una pèrdua de “massa crítica” que afectarà l’activitat econòmica. Ros, en contra del que preveu la llei, va remarcar que la geografia vincula el Pirineu amb la plana de Lleida, perquè les valls van de Nord a Sud. Com a solució de compromís acceptaria que el Pirineu es dotés d’una simple àrea funcional pròpia.
També van intervenir a la comissió que debat la llei els alcaldes de Tarragona i Reus, Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que es van tornar a enfrontar per la capitalitat de la vegueria. Ballesteros reclama que quedi clar que Tarragona és la capital –ara el projecte parla de “seu institucional”– i s’oposa a l’expressió “Camp de Tarragona”. Pérez exigeix tot el contrari.
Mentre els dos alcaldes socialistes expressaven opinions contraposades, la Diputació de Tarragona aprovava demanar que s’aturi la tramitació de la llei, informa Oriol Margalef. CiU i el PP van votar a favor de la mesura, mentre que el PSC i ERC s’hi van oposar.
La llei també va rebre crítiques de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. Manuel Bustos (PSC) i Jordi Moltó (CiU), en representació de les dues entitats, van coincidir a denunciar la falta de consens. Bustos es va declarar incòmode perquè en la discussió d’una normativa tan important “ha faltat seriositat i diàleg”.
Encara es van mostrar més crítics amb la llei l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i els presidents comarcals del Solsonès, Marià Chaure (CiU), i de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC). En to distès, Maurell no va dubtar a advertir que si no els fan cas hauran d’acudir a Brussel·les per “rebre el tracte que té Andorra o esdevenir una província”.
El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va demanar per a la vegueria barcelonina un tractament diferenciat en recursos i funcions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.