David Madí: “La independència la durà Convergència”

Si el president Laporta es presenta, els escombra.
Té dret a fer el que vulgui, però en aquest moment el catalanisme ha d’estar unit al voltant del canvi que necessita el país i tal com jo ho veig això passa només per una opció.

Ens falta un líder carismàtic.
Ja el tenim: l’Artur Mas i el projecte de catalanisme obert i competent que encapçala.

Carretero va per feina.
Celebro que Carretero hagi entès que el tripartit va ser un error tràgic per a Esquerra i el catalanisme i puc entendre que tingui la sensació d’un cert alliberament. Però la independència només la durà Convergència, només vindrà si és de la mà de Convergència, que és l’espai natural del sobiranisme i el catalanisme.

No van anar a Arenys.
Vaig estar tot el dia en contacte amb la gent d’Arenys de Convergència, però em va semblar que el referèndum era un assumpte massa important i seriós per barrejar-lo amb partidismes. Era un dia per al sentiment de país i no tant de partit.

Arrogant.
Tinc la mala sort de fer metro noranta-tres i pesar cent quilos a les bones èpoques i sóc conscient que això a vegades intimida.

Nen de casa bona.
Els que ho diuen es deuen considerar de casa dolenta. Em vaig independitzar als 22 anys i em sento orgullós de la meva família.

Nazionalista!
Sobiranista i liberal.

El nacionalisme es cura viatjant.
He viatjat per quasi tot el món i em passa el contrari.

El Mas no comunica.
Encara sort, perquè és el polític que ha guanyat les dues últimes eleccions.

De fet, ha perdut 2 vegades.
Això és doctrina tripartida de baixa estofa democràtica.

No governa.
Una evidència que aviat procurarem resoldre.

Duran és un carca.
Té virtuts i defectes, com tothom, però carca no em sembla la definició més enginyosa.

Demanar més finançament és egoista, amb la crisi que hi ha.
La crisi és profunda però no per això s’ha de deixar de complir la llei. L’ús de les paraules sovint és enganyós. Quan sovint es parla de solidaritat el que es vol és justificar el lladronici sistemàtic que pateix Catalunya. De nou Espanya no ha complert i amb l’ajuda inestimable del tripartit.

Els problemes reals de la gent no són la identitat.
La identitat forma part de l’ADN de la gent i, per tant, dels seus problemes.

Si ja tenim Estat no cal la Generalitat.
La Generalitat és un pas intermedi cap a l’Estat.

Llibertat per a Catalunya però no per als pares que volen escolaritzar els fills en castellà.
Que la llibertat prevalgui sempre. Però és de diferent qualitat l’argument de voler que tothom parli més llengües que voler imposar que només se’n parli una. Això és apologia de la ignorància.

Pujol amb el PP i Mas amb ZP. Tota una vida pactant; no els deu molestar tant, Espanya.
En defensa de Catalunya hem pactat, si ha calgut, amb el diable.

Carod ha obert les ambaixades que vostès no van obrir en 23 anys.
El tripartit va començar tancant les ambaixades que Mas havia obert com a conseller en cap: Casablanca, Polònia i Roma. Estic a favor de tenir ambaixades però no per col·locar-hi els germans.

És el mateix que posar un fill de president, Oriol Pujol, de portaveu.
Que jo sàpiga el nostre portaveu no l’ha posat el seu pare i és d’una competència provada. La competència marca la diferència i Apel·les Carod no ha demostrat en cap moment la seva competència per ocupar l’oficina de París.

Si sumen amb el PP, tornaran a pactar.
Aspirem a governar sols. Els que avui estan pactant a Catalunya són el PSC i el PP.

Si votéssim tots els catalans el PSC tindria majoria absoluta.
Si tots els catalans votéssim tindríem una democràcia de molta més qualitat que la que tenim ara.

Si el cinturó votés, Montilla arrasaria.
És una veritat electoralment revelada que el tripartit és el principal interessat en una depressió electoral a Catalunya.

El tripartit té el departament de Participació.
D’ençà que Saura n’és conseller, en cada elecció hi ha hagut menys participació que en l’anterior. Un motiu més per a la seva dimissió.

El nacionalisme empobreix.
No hi ha un nacionalisme, sinó molts, i cadascun té a veure amb el seu sistema de valors. Els valors del catalanisme són la democràcia, la llibertat, la prosperitat, la pau i el progrés social. I això enriqueix tothom.

La independència és utòpica.
Això és una expressió del pensament feble català. No només no és una utopia sinó que és la causa justa i real de molts catalans.

L’autèntic catalanisme és d’esquerres.
No és veritat. De catalanisme n’hi ha hagut de dreta, d’esquerra, liberal, conservador i comunista. Per sort.

A vostès només els preocupa tornar a governar.
La meva generació vol començar a governar per dedicar la nostra vida a construir una Catalunya lliure i millor.