Política

Vint anys després dels fets de Montjuïc

Quan els reis van fer acte de presència a la llotja, van començar els xiulets i TVE va canviar el directe per imatges de la inauguració de l’Estadi el 1929. El PSC va culpar CiU d’estar darrere la protesta i Pujol es va disculpar a Joan Carles

Hi ha coses que no canvien mai o que no canvien si no es resolen i la xiulada als reis Joan Carles de Borbó i Sofia a Mestalla fa tornar enrere la memòria dels catalans fins a una tarda plujosa de fa vint anys a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, concretament un 9 de setembre, en una reinauguració de l’Estadi que es va fer famosa per les goteres que hi havia i sobretot pels xiulets eixordadors que van servir per demanar la presència de Catalunya als Jocs de Barcelona.

A Mestalla era la final de la Copa del Rei i fa vint anys era la cinquena Copa del Món d’atletisme. Però el resultat va ser el mateix: una majoria d’espectadors dels 40.000 que omplien Montjuïc, després de sotmetre’s a forts controls de la policia, es van expressar amb xiulets quan van entrar les autoritats reials a la llotja. Com a Mestalla, les càmeres de Televisió Espanyola van intentar amagar la protesta canviant de plànol i tot seguit van oferir durant bastants minuts gravacions de l’any 1929 de la inauguració de l’Estadi.

TVE va impedir l’accés a TV3, de manera que les úniques imatges que es van veure del públic, que portava majoritàriament senyeres i estelades, van ser llunyanes. “Cal deixar ben clar que el pacífic exercici de la llibertat d’expressió no té res a veure amb la unanimitat al voltant dels símbols”, deia l’editorial de l’AVUI de l’endemà en al·lusió als reis. Però la polèmica també va tenir una derivada política i els primers a carregar van ser el PSC, quan l’aleshores secretari d’organització, Josep Maria Sala, va culpar Jordi Pujol de les protestes i Pasqual Maragall va minimitzar els incidents. Pujol va assegurar que els xiulets li havien produït “incomoditat” i va mostrar el seu “afecte personal” al rei Joan Carles.

Aquella protesta, en la qual van participar grups organitzats com Acció Olímpica, la Crida a la Solidaritat i la JNC –que dimecres també eren a València amb una gran pancarta–, va ser només el primer èxit de la campanya Freedom for Catalonia, que va penetrar amb força a nivell social i va aconseguir determinats pactes perquè els Jocs de Barcelona de tres anys després tinguessin ressò en tant que catalans. Les banderes als balcons, l’acció de la Crida a Empúries a l’arribada de la torxa i l’exhibició de senyeres durant tots els Jocs van fer la resta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Màxima pressió perquè Biden plegui

Los Angeles
Jordi Colomí Massanas
Alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit (UPM)

“Replanificar cada mandat seria anar fent cops de timó”

Torroella de Montgrí
estat francès

La macronista Braun-Pivet és reelegida presidenta de l’Assemblea Nacional

barcelona
Política

Mor Salustià Monteagudo, exalcalde de Cabrera d’Anoia

Estat espanyol

Begoña Gómez impugna que el jutge investigui la seva relació amb la Complutense

Barcelona
política

Reclamen a Andorra noves comissions rogatòries per Rajoy i excol·laboradors seus

barcelona
Europa

Starmer vol “reiniciar” les relacions entre el Regne Unit i la UE

Barcelona
Zona Euro

El BCE manté el tipus d’interès bàsic en el 4,25%

Barcelona
Unió Europea

Ursula Von der Leyen és reelegida presidenta de la Comissió Europea

Barcelona