Política

La premsa internacional veu el 13-D com a reacció a la futura sentència del TC sobre l'Estatut

Diversos rotatius constaten que aquests referèndums determinaran les futures relacions Catalunya-Espanya i el mapa electoral de les properes eleccions catalanes

La premsa internacional s'ha fet ressò de la consulta sobiranista de diumenge. Els rotatius francesos plantegen els referèndums com un advertiment per a l'administració espanyola sobre el sentiment existent a Catalunya, especialment per les relacions entre Catalunya i Espanya i la sentència pendent de l'Estatut, tot i que en relativitza l'èxit de convocatòria.

Le Monde informa que la participació ha estat inferior a la que esperaven els organitzadors. El rotatiu explica que, tot i minimitzar la iniciativa, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero està preocupat per l'expansió del fenomen perquè la participació supera l'àmbit del que representa ERC com a nucli dur del sobiranisme.

Le Monde situa el fenomen com a fruit d'una doble decepció, d'una banda per la relació amb Madrid, però també pel govern tripartit català, immers en tensions internes permanents. Adverteix en relació a les conseqüències de la sentència del TC sobre l'Estatut i l'amenaça que tot plegat pot representar sobre la política catalana. A parer del seu enviat especial, Jean-Jacques Bozonnet, aquest fenomen obligarà tots els partits catalans a clarificar la seva postura sobre la independència en la pròxima convocatòria electoral.

Per Le Figaro, un referèndum sense valor legal i minimitzat pel poder central, amenaça d'obrir un debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i constitueix una alerta seriosa per al govern central. Segons el rotatiu, en cas d'haver superat una participació del 30 per cent, hi havia la possibilitat que l'autodeterminació centrés les pròximes eleccions. La sentència pendent del TC sobre l'Estatut ha reforçat el moviment independentista.

Libération reprodueix la crònica de l'agència France Presse sobre la jornada electoral i minimitza el resultat de les consultes, que titlla de simbòliques. Per minimitzar les conseqüències, la crònica argumenta que la participació ha estat inferior a la prevista i la compara sobre el conjunt de la població catalana. No obstant, també admet que ha deixat obert el debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i que constitueix un advertiment a Madrid per la sentència de l'Estatut.

Anglosaxons
Els diaris anglosaxons també destaquen que les consultes són un avís per a Madrid i que Catalunya és una de les parts més riques i més espoliades de l'Estat espanyol.

La BBC ha penjat un vídeo on es pot veure gent votant en diferents llocs de la comarca d'Osona i on la veu en off explica que la consulta no és oficial i ressalta el caràcter festiu de la diada. El reportatge recull el testimoni d'una noia que diu que el referèndum "és el somni de molts catalans des de feia molts anys". També fa referència que les consultes arriben en un moment de "tensions" amb Espanya per la sentència que ha de dictar el TC en referència a la constitucionalitat de l'Estatut català.

El Financial Times diu que milers de catalans han votat "frustrats pel que diuen que han estat 300 anys de dominació i espoliació econòmica per part d'Espanya." Tot i que remarca que els vots no són constitucionals, diu que la participació "demostra el ressorgiment dels sentiments nacionalistes catalans". Les onades de referèndums les atribueix a la sentència del TC.

 FT destaca que el nacionalisme català "és més cultural, lingüístic i geogràfic que ètnic". Afegeix que la majoria dels que han votat que sí són descendents d'immigrants andalusos, nord-europeus o immigrants del Marroc, als quals també es dóna veu. Per acabar, dictamina que l'ambient festiu pro independència "està lluny d'una majoria de catalans a favor de la separació d'Espanya".

Per acabar, The New York Times, que recull la informació de l'agència AP, diu que la majoria del sí era ja esperada perquè les consultes s'han fet en pobles pro independència. També destaquen que Catalunya, juntament amb el País Basc, és el principal exemple de regió oprimida pel règim de Franco, "que va convertir en crim  parlar la seva llengua regional".

Acaba explicant que el sentiment "antiespanyol" està creixent ràpidament a Catalunya, com ho demostra el fet que entrarà al Parlament català una ILP per prohibir les corrides de toros.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Itàlia

Militants d’extrema dreta agredeixen a Torí un periodista de ‘La Stampa’

Barcelona
Bangladesh

El Suprem bengalí anul·la les quotes de feina pública que han encès el país

Barcelona
Pròxim Orient

Els houthis responen al bombardeig d’Hodeida amb míssils contra Eilat

Barcelona
Pròxim Orient

Israel bombardeja el port iemenita d’Hodeida

Barcelona
Estats Units

L’equip de Biden ignora la pressió i assegura que continua en campanya

Barcelona
política

L’ANC potencia les estructures de país i “l’agenda per la independència”

barcelona
Xipre

El govern xipriota acusa Turquia de violar els drets humans a l’illa

Barcelona
Bangladesh

Més d’un centenar de morts en l’onada protestes estudiantils

Barcelona
Guerra a Gaza

Gairebé 39.000 palestins han mort des de l’inici de l’ofensiva a la Franja

Barcelona