Jordi Pujol revela que volia donar pas a Miquel Roca abans del 2000 però que va fallar el calendari

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol revela en el segon volum de les seves memòries que al principi dels anys noranta tenia clar que el seu relleu havia de ser Miquel Roca i que ell no podia prolongar la seva presidència més enllà de l'any 2000.  "Els calendaris no van coincidir" i finalment no va ser possible, afegeix Pujol.

"Roca era el secretari general del partit, a més del portaveu del grup de CiU a Madrid. Era el nostre polític més brillant i eficaç, i molts el veien com el meu successor. Jo també el considerava el meu continuador natural", assegura Pujol en les seves memòries, a les quals ha tingut accés Efe. Segons Pujol, a principi dels anys noranta "no hi havia més número dos que Roca ni més futur cap de CDC i, per tant, candidat a la presidència de la Generalitat, que ell", però "el que va passar és que no van coincidir els calendaris".

El 1992, recorda Pujol, "es veia venir" que el 1993 el PSOE perdria la majoria absoluta al Congrés i s'obriria una etapa amb "noves perspectives" per a CiU: "Per tant, no em volia comprometre sobre si després de quatre anys, el 1996, seria candidat o no". "Tenia molt clar que no havia de prolongar la meva presidència més enllà del 2000, però, per si un cas, aquesta intenció l'hauria d'anunciar més endavant, al voltant del 1992, no abans. Quan s'anticipa molt un anunci així, immediatament es perd pes i força política. És el que als Estats Units anomenen l'efecte lame duck (l'ànec coix). Però comprenc que, situats el 1992, l'espera era llarga. Del 1992 al 1996 hi van quatre anys. En l'esdevenir generacional és molt de temps", afegeix.

Ja el 1995 Roca va fracassar en el seu intent d'arribar a l'alcaldia de Barcelona i el desembre d'aquell any va renunciar a la secretaria general de CDC, però tot i així per Pujol "seguia sent l'indiscutible número dos del partit amb caràcter general. Era també, eventualment, el candidat a la presidència de la Generalitat. Però ell ja havia començat a reorientar el futur, primer polític, com la candidatura municipal, després professional, com a advocat".

Els primers 15 anys a la Generalitat
Després de publicar el 2007 el primer volum de les seves memòries, la setmana que ve Pujol presentarà la segona i penúltima part dels seus records, Memòries II. Temps de construir (1980-1993), publicat per Proa. El nou volum ha estat elaborat amb l'ajuda del periodista Manel Cuyàs, que ha dedicat al llibre més de 1.400 hores de feina en aquests dos anys.

Aquest segon volum aborda els seus primers 15 anys al govern, amb referències al 23-F, el cas Banca Catalana, els Jocs Olímpics del 1992, la seva obra de govern i les seves relacions a CiU. Al llibre, que es posarà a la venda el 6 d'octubre, també parla de les relacions amb els seus socis d'Unió i reconeix que, en el mecanisme de confecció de les llistes de CiU, CDC va pecar d'"un excés de generositat", ja que per cada candidat d'Unió podien presentar-se'n vuit de CDC, però la proporció final va ser de quatre a un.

Malgrat aquest mecanisme amb "un punt de perversitat" –perquè "Unió podia arribar a la conclusió que la millor manera que tenia de créixer era a càrrec de CDC"–, Pujol es mostra partidari de mantenir unida CiU. "La proximitat ideològica de CDC i Unió fa que aquesta diversitat no hagi traduir-se, si es pot evitar, en dos partits anant per separat", comenta. Pujol defineix ideològicament CDC com "un autèntic partit de centre, amb una certa oscil·lació a l'esquerra, com demostra la seva acció de govern. Però en tot cas, realment de centre" i "nacionalista no excloent".