Política

Els iraquians voten en les segones eleccions parlamentàries després de la caiguda de Hussein

Les enquestes concedeixen el triomf a la coalició Estat de Dret del primer ministre, Nuri al-Maliki

Uns 19,8 milions d'iraquians poden votar aquest diumenge en les segones eleccions parlamentàries a l'Iraq després de la caiguda del règim de Saddam Hussein. Uns comicis que se celebren després que les institucions polítiques aconseguissin superar, a mig camí entre la voluntat i el compromís, dos greus esculls que en qualsevol altre context haguessin suposat una paràlisi política total: l'anul·lació inicial de més de 500 candidatures sunnites d'associats al partit Baaz del mort exdictador iraquià i la costosa reforma de llei electoral per a la Governació de Kirkuk.

Ningú desitja que es repeteixi la mateixa situació del 2005, quan les forces polítiques sunnites van organitzar un boicot que va deixar el país a prop de la guerra civil. Cinc anys després, la situació és diametralment diferent: els sunnites no només han mostrat la seva voluntat de participar, sinó que fins i tot han organitzat tímides campanyes per cridar al vot ciutadà.

El seu objectiu és aclarir qualsevol dubte sobre el retorn a un enfrontament sectari, però el repunt de la violència registrat el febrer -352 morts- i l'augment de l'índex d'abstenció (s'espera un 64% de participació, respecte del 80% del 2005) podrien fer perillar els seus objectius.

Les sempre poc fiables enquestes concedeixen el triomf a la coalició Estat de Dret del primer ministre Nuri al-Maliki, que ostenta un avantatge d'uns vuit punts respecte del seu principal rival, l'aliança secular Al-Iraquiya de l'exprimer ministre Iyad Al·lawi. En tercer lloc es troba l'Aliança Nacional Iraquiana, que aglutina els principals partits xiïtes del país: entre els quals hi ha el Consell Islàmic Suprem i el bloc parlamentari del clergue Muqtada al-Sadr, una de les figures més influents del país àrab.

En paral·lel a les eleccions, també es farà un referèndum sobre l'Acord per a l'Estatus de les Forces, el text que regula la retirada de les forces nord-americanes de l'Iraq que s'espera que conclogui a finals del 2011. És una consulta concebuda per "corregir o reformar" l'acord, segons ha indicat l'actual vicepresident segon de l'Iraq, Tariq al-Haiximi.

Més de 6.200 candidats es presenten als 325 escons de l'ampliat Consell de Representants sota un sistema de llistes obertes, un model amb el qual s'ha experimentat a les eleccions locals de principis d'any i que concedeix un major marge de maniobra que el sistema tancat dels comicis del 2005, on els votants podien titllar de la papereta grups polítics sencers, en lloc de candidats un per un.

El sistema es va canviar a petició de la Missió de les Nacions Unides a l'Iraq (UNAMI) i només va tenir l'oposició dels grups més extremistes, com el representat pel clergue Ali al-Sistani. La resta de faccions sembla haver-lo acceptat de bon grat.

Kirkuk
Tot i això, el camí no ha estat fàcil. La llei electoral va ser posposada en una desena d'ocasions, fet que evidencia la clara dissensió que encara existeix entre les forces polítiques iraquianes. La primera gran disputa va tenir lloc sobre l'aplicació de la llei electoral l'estatus de Kirkuk, una regió enormement rica en petroli que és escenari de tensions ètniques entre kurds -que desitgen incorporar-la a l'autònom el Kurdistan iraquià- i àrabs i turcmans -simpatitzants del Govern de Bagdad-.

Finalment, tal com es va decidir el 8 de novembre, Kirkuk farà les eleccions com la resta del país, però la negociació entre les forces polítiques va desembocar en el retard dels comicis. Els resultats de les eleccions a Kirkuk seran provisionals, subjectes a revisió per una comissió mixta formada pels membres de la comissió electoral, parlament, govern i UNAMI durant els primers 12 mesos després de la celebració de les eleccions.

Aquest conflicte no va fer més que servir de precedent a la gran amenaça per a aquests comicis, la decisió adoptada el 15 de gener per la Comissió de Responsabilitat i Justícia (AJC) iraquiana per la qual es va prohibir l'accés a les eleccions a 511 membres presumptament connectats al partit Baaz de Saddam Hussein. Per al ICG va ser una decisió acceptada "a cegues" per la comissió electoral i, en última instància, pel govern de Nuri Al-Maliki, que amenaçava amb comprometre el procés polític a l'Iraq.

Les repercussions es van estendre a tots els àmbits: es va dubtar de la legitimitat de la Comissió de Responsabilitat i Justícia, de la credibilitat de l'estament judicial iraquià i, finalment, de la validesa de tot el procés electoral, en bona part perquè alguns dels membres de l'AJC s'havien presentat als comicis en qualitat de candidats. Es va arribar a especular amb una jugada sectària per prolongar en el poder Al-Maliki i va reobrir velles ferides de la política iraquiana.

Prohibicions
Des d'aleshores, el govern s'ha desdit parcialment. Tot i això, 145 candidats encara tenen prohibida la participació en els comicis.

Tot i que s'espera que cap dels partits obtingui una majoria absoluta a les eleccions d'aquest cap de setmana, si la coalició del primer ministre obté prou vots per dirigir el pròxim govern iraquià, el fet més probable és que Al-Maliki intenti consolidar els avenços de seguretat abans de la retirada de tropes dels Estats Units i acabar les disputes polítiques que soscaven l'estabilitat.

Els seus recents discursos van tornar a tocar temes com la lluita contra el terrorisme i acabar amb el partit Baath de Saddam Hussein i amb el nacionalisme, que prevalen en el període post 2003 sobre els conflictes sectaris.

A més fa poc, Al-Maliki va afegir una nova tasca a la seva campanya: desacreditar els seus rivals mostrant-se com el candidat que fa coses. "En la Coalició per l'Estat de Dret no diem que volem treballar, perquè hem treballat (...) No diem que volem aconseguir la sobirania, perquè l'hem aconseguit. Però ara volem completar allò que hem començat", va dir als líders tribals aquesta setmana.

Però les coses no seran tan fàcils per Maliki, de 59 anys, com ho van ser al 2006. Més encara després dels sagnants atacs a ministeris i altres símbols del poder de l'Estat. Des de dimecres, un mínim de 45 persones han mort en violents assalts. L'últim perpetrat aquest dissabte a la ciutat santa de Najaf, on un cotxe bomba s'ha cobrat la vida de quatre pelegrins iranians de visita a la sagrada mesquita de l'imam Ali.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.