Cimera anticrisi sota l’ombra del Tribunal Constitucional

L’ànim amb què la Moncloa combat qualsevol equiparació d’Espanya amb Portugal als mercats per frenar el càstig especulatiu al seu deute no ha impedit, curiosament, que José Luis Rodríguez Zapatero s’aboqui a fotocopiar la postal portuguesa d’unitat entre el socialdemòcrata José Socrates i el conservador Passos Coelho. Avui, en la primera cita amb Mariano Rajoy des de l’esclat de la recessió, Zapatero ha dissenyat, deliberadament, una agenda de mínims amb dos únics punts: el rescat grec i les fusions de caixes. Són dos punts en què el líder del PP no pot dissentir i permet, per tant, que l’anhelada foto unitària no surti borrosa. Fonts parlamentàries, però, no creuen que en dues hores de reunió no hi hagi un parèntesi per abordar la renovació del Tribunal Constitucional, i més quan la cita és el pròleg a la reunió de Rajoy i José Montilla.

Conscient que Rajoy li nega un xec en blanc en la política econòmica, Zapatero ha fet de la necessitat virtut i ha triat un temari volgudament encotillat que impossibiliti a Rajoy negar-li el plàcet. Si en el rescat de Grècia de 110.000 milions –dels quals Espanya n’aporta 9.700– un no de Rajoy seria per a ell l’autoexclusió de la família popular europea, on coreligionaris com l’alemanya Merkel que carrega amb el gruix de la factura ha enterrat les reticències, en el tema de les caixes el PP n’ha abanderat la despolitització al Congrés molt abans que el PSOE anunciés la reforma de la llei orgànica de caixes per al segon semestre.

L’experiència de l’octubre del 2008, última cita d’ells dos a la Moncloa, en què la crisi començava a fer estralls, va demostrar al president espanyol que una agenda excessivament oberta és un camp adobat per al fracàs perquè ofereix a Rajoy múltiples banderes de dissensió per agitar en la compareixença posterior davant la premsa. I, més enllà d’haver avalat el fons de rescat bancari (FROB) o els decrets de Zurbano “tot i la parafernàlia”, Rajoy continua desaprovant des de l’augment de l’IVA a la inacció al mercat laboral, amb un atur que supera el 20%.

Tancar la reestructuració
Com a pròleg de bon clima, Zapatero concedia ahir el benefici del dubte adduint que contra la crisi “hi pot haver idees més brillants i imaginatives” que les que està aplicant ell. La Moncloa, però, ultimava dossiers amb “àmplia informació” per al líder de l’oposició de comptabilitat estatal i el sector financer a dos mesos que es tanqui l’aixeta de 90.000 d’ajut públic del FROB. Objectiu: tancar la reestructuració “definitiva” en un temps “raonable” per aprimar el mapa de caixes.

Obligat al vestit estret, Rajoy acudirà a la Moncloa disposat a parlar de Grècia però per avisar Zapatero que tregui una lliçó del rescat: si no decideix “decidiran per ell”. “Grècia està com està per fer les polítiques que a Espanya està fent Zapatero”, va etzibar. “Li diré que el temps s’acaba, que s’ha acabat perdre el temps”. Segons la seva mà dreta, María Dolores de Cospedal, a Rajoy li agradaria abordar un “autèntic pla” de lluita contra la crisi.

Que la renovació del TC pot aflorar en la cita d’avui fins i tot se li va escapar dilluns a la número tres del PSOE, Leire Pajín. “No puc assegurar al 100% que no surti el tema, com tampoc el pacte d’Educació...”, va afirmar tirant pilotes fora. Al PSC no amaguen que la cita d’avui és un format propici per aplanar el camí al cara a cara Rajoy-Montilla de demà. I evoquen el precedent del juliol del 2008, penúltima reunió de Zapatero i Rajoy que servia per acordar la renovació del CGPJ i del TC que després encallaria.

El rei Joan Carles, alhora, trencava el seu silenci mostrant la “profunda convicció” que cal un esforç conjunt “de tots” per superar la crisi i recobrar el creixement. En ple-na crisi institucional, va subratllar que l’Espanya democràtica s’ha pogut edificar “al voltant de la Constitució” amb “molt d’esforç” i feina conjunta.