Política
El govern alemany creu que Catalunya hauria d'aplicar el seu model electoral però revisant-lo
Max Stadler, secretari d'Estat, opina que seria "molt bo" que disposés de la seva pròpia llei
El secretari d'Estat del ministeri de Justícia alemany, Max Stadler (FDP, els liberals), ha explicat que "considera que el model electoral alemany és bo", però que si Catalunya l'apliqués hauria de tenir en compte alguns punts que a Alemanya també es discuteixen. "Crec que la llei electoral alemanya s'ha enfortit, però encara és possible fer millores. Si un altre país ens pren com a model, haurien de tenir en compte algunes reformes que s'estan proposant, i llavors que decideixin de forma autònoma com creen ells la seva pròpia llei electoral", ha explicat Max Stadler en referència als intents de Catalunya de torbar una llei electoral pròpia que satisfaci tothom.
Cada un dels 16 Länder d'Alemanya -que vindrien a ser com les comunitats autònomes a l'Estat espanyol- tenen el seu propi sistema electoral. Alguns han decidit utilitzar el mateix sistema a les eleccions regionals i generals, d'altres, un de ben diferent. La diferència bàsica entre els sistemes electorals es basa en si es posen a disposició dels votants llistes obertes o no. Algunes corrents polítiques defensen la idea de que les llistes obertes es portin fins al Bundestag, el parlament alemany.
Son precisament les llistes obertes la qüestió més conflictiva a l'hora de proposar reformes per al sistema electoral general. Si bé la majoria dels Länder les utilitzen, Max Stadler veu alguns desavantatges en la proposta de portar les llistes obertes al Bundestag: "Els candidats de les grans ciutats on hi ha molts votants estarien més ben posicionats que els candidats de zones menys poblades. A més, molts partits col·loquen en les seves llistes a especialistes que serien importants per a la feina parlamentaria, però en canvi no son tan populars entre la ciutadania", ha explicat.
El polític alemany ha confirmat que a Alemanya es faran "petites reformes" al sistema electoral per a les eleccions al Bundestag, però que només afectaran a "detalls". En termes generals, el sistema electoral alemany per les eleccions al Bundestag es mantindrà com fins ara i "respectarà la seva base estructural".
Llistes obertes, el vot personal i directe
Tot i que a les eleccions general per al Bundestag no hi ha llistes obertes, si que s'utilitzen en la majoria de les eleccions per als Länder. En aquests casos, els votants tenen la 'Erststimme', el vot personal que li atorguen a un candidat del seu districte; i la 'Zweitstimme', en que es vota directament a un partit polític. Segons el número dos del departament de justícia alemany, les llistes obertes "s'han reforçat molt a Alemanya perquè tenen l'avantatge que cada candidat pot rebre un vot personal, i finalment arriben als parlaments dels Länder aquells que acumulen més vots personals. Per tant, no son els partits els que elegeixen els polítics que arribaran al Parlament, sinó els votants". D'aquesta manera, qualsevol candidat pot acabar sent cap de llista si així ho elegeixen els votants.
Actualment alguns partits polítics alemanys "asseguren" els seus candidats en un lloc privilegiat de la llista, els col·loquen en un lloc fixe, utilitzant el que vindrien a ser llistes semi-obertes. Altres candidats, però, es presenten únicament als vots de la 'Erststimme' i només s'incorporen a la llista definitiva del partit si tenen els suficients vots directes. Tan el sistema de les llistes semi-obertes com el de les totalment obertes son possibles als diferents Länder d'Alemanya.
Una llei electoral pròpia per reforçar la identitat
El secretari general de justícia creu que és molt important que cada Land d'Alemanya tingui el seu propi sistema electoral. En referència a Catalunya, opina que seria "molt bo" que disposés de la seva pròpia llei electoral. "Que la ciutadania pugui dir que té un sistema electoral propi i unes lleis pròpies, que les puguin considerar fins i tot millors que les lleis generals, tot això porta cap a una certa independència i a l'hora una identificació de la societat amb la seva regió", ha explicat Stadler.
Mentre a Alemanya tots els Länder tenen llei electoral pròpia, a Catalunya, després de tres dècades de democràcia, encara no s'ha pogut tirar endavant cap projecte. Alemanya va crear lleis electorals per als seus Länder en un procés que va ser "molt fàcil": "Després de la segona guerra mundial es van crear els Länder, la República Federal Alemanya no es va sorgir fins el 1949, i per això els Länder ja s'havien creat els seus propis sistemes electorals. Van crear així la seva pròpia tradició, que més endavant s'ha anat mantenint', explica Max Stadler en l'entrevista amb l'ACN.
Ponderació del territori o de la població?
La discussió a Catalunya gira entorn de si s'ha de ponderar el territori o la població. Mentre el Partit Socialista de Catalunya (PSC) aposta per augmentar el pes dels vots a l'àrea metropolitana i defensa la idea que un vot és igual a una persona, Convergència i Unió (CiU) segueix defensant que els vots tinguin més valor en territoris menys poblats, perquè aquelles zones no es deixin de banda.
A Alemanya s'organitzen circumscripcions, i cada una d'aquestes circumscripcions té el mateix número de votants. D'aquesta manera, un vot equival a una persona. A mode d'exemple, a Munich hi ha més d'un milió d'habitants, per això es creen cinc circumscripcions per a la ciutat, i aporten per tant, cinc parlamentaris. En les altres zones de Baviera una circumscripció es forma al agrupar pobles amb menys població, i tots junts aportaren un parlamentari. És la manera que tenen per trobar l'equilibri entre la població i el territori, fent que cada vot equivalgui a una persona, i organitzant circumscripcions amb el mateix número de votants. "Trobo correcte que una gran ciutat aporti més parlamentaris que altres zones amb menys població", explica Max Stadler, que prové, precisament d'un poble de Baviera.
Cada un dels 16 Länder d'Alemanya -que vindrien a ser com les comunitats autònomes a l'Estat espanyol- tenen el seu propi sistema electoral. Alguns han decidit utilitzar el mateix sistema a les eleccions regionals i generals, d'altres, un de ben diferent. La diferència bàsica entre els sistemes electorals es basa en si es posen a disposició dels votants llistes obertes o no. Algunes corrents polítiques defensen la idea de que les llistes obertes es portin fins al Bundestag, el parlament alemany.
Son precisament les llistes obertes la qüestió més conflictiva a l'hora de proposar reformes per al sistema electoral general. Si bé la majoria dels Länder les utilitzen, Max Stadler veu alguns desavantatges en la proposta de portar les llistes obertes al Bundestag: "Els candidats de les grans ciutats on hi ha molts votants estarien més ben posicionats que els candidats de zones menys poblades. A més, molts partits col·loquen en les seves llistes a especialistes que serien importants per a la feina parlamentaria, però en canvi no son tan populars entre la ciutadania", ha explicat.
El polític alemany ha confirmat que a Alemanya es faran "petites reformes" al sistema electoral per a les eleccions al Bundestag, però que només afectaran a "detalls". En termes generals, el sistema electoral alemany per les eleccions al Bundestag es mantindrà com fins ara i "respectarà la seva base estructural".
Llistes obertes, el vot personal i directe
Tot i que a les eleccions general per al Bundestag no hi ha llistes obertes, si que s'utilitzen en la majoria de les eleccions per als Länder. En aquests casos, els votants tenen la 'Erststimme', el vot personal que li atorguen a un candidat del seu districte; i la 'Zweitstimme', en que es vota directament a un partit polític. Segons el número dos del departament de justícia alemany, les llistes obertes "s'han reforçat molt a Alemanya perquè tenen l'avantatge que cada candidat pot rebre un vot personal, i finalment arriben als parlaments dels Länder aquells que acumulen més vots personals. Per tant, no son els partits els que elegeixen els polítics que arribaran al Parlament, sinó els votants". D'aquesta manera, qualsevol candidat pot acabar sent cap de llista si així ho elegeixen els votants.
Actualment alguns partits polítics alemanys "asseguren" els seus candidats en un lloc privilegiat de la llista, els col·loquen en un lloc fixe, utilitzant el que vindrien a ser llistes semi-obertes. Altres candidats, però, es presenten únicament als vots de la 'Erststimme' i només s'incorporen a la llista definitiva del partit si tenen els suficients vots directes. Tan el sistema de les llistes semi-obertes com el de les totalment obertes son possibles als diferents Länder d'Alemanya.
Una llei electoral pròpia per reforçar la identitat
El secretari general de justícia creu que és molt important que cada Land d'Alemanya tingui el seu propi sistema electoral. En referència a Catalunya, opina que seria "molt bo" que disposés de la seva pròpia llei electoral. "Que la ciutadania pugui dir que té un sistema electoral propi i unes lleis pròpies, que les puguin considerar fins i tot millors que les lleis generals, tot això porta cap a una certa independència i a l'hora una identificació de la societat amb la seva regió", ha explicat Stadler.
Mentre a Alemanya tots els Länder tenen llei electoral pròpia, a Catalunya, després de tres dècades de democràcia, encara no s'ha pogut tirar endavant cap projecte. Alemanya va crear lleis electorals per als seus Länder en un procés que va ser "molt fàcil": "Després de la segona guerra mundial es van crear els Länder, la República Federal Alemanya no es va sorgir fins el 1949, i per això els Länder ja s'havien creat els seus propis sistemes electorals. Van crear així la seva pròpia tradició, que més endavant s'ha anat mantenint', explica Max Stadler en l'entrevista amb l'ACN.
Ponderació del territori o de la població?
La discussió a Catalunya gira entorn de si s'ha de ponderar el territori o la població. Mentre el Partit Socialista de Catalunya (PSC) aposta per augmentar el pes dels vots a l'àrea metropolitana i defensa la idea que un vot és igual a una persona, Convergència i Unió (CiU) segueix defensant que els vots tinguin més valor en territoris menys poblats, perquè aquelles zones no es deixin de banda.
A Alemanya s'organitzen circumscripcions, i cada una d'aquestes circumscripcions té el mateix número de votants. D'aquesta manera, un vot equival a una persona. A mode d'exemple, a Munich hi ha més d'un milió d'habitants, per això es creen cinc circumscripcions per a la ciutat, i aporten per tant, cinc parlamentaris. En les altres zones de Baviera una circumscripció es forma al agrupar pobles amb menys població, i tots junts aportaren un parlamentari. És la manera que tenen per trobar l'equilibri entre la població i el territori, fent que cada vot equivalgui a una persona, i organitzant circumscripcions amb el mateix número de votants. "Trobo correcte que una gran ciutat aporti més parlamentaris que altres zones amb menys població", explica Max Stadler, que prové, precisament d'un poble de Baviera.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.