Política

L’Estat té la morositat més alta dels últims vint anys

Les empreses paguen els proveïdors a 101 dies i les administracions, a 154, malgrat que la llei estableix dos mesos de termini

Reduir el termini de pagament als proveïdors per part tant de les empreses com, sobretot, de les administracions és un dels pocs punts d’acord que han trobat els grups parlamentaris en la comissió anticrisi convocada pel govern espanyol. Per això han acordat rebaixar el termini a 30 dies de forma progressiva. Fixar els dies, però, no és el més important. I és que la llei de la morositat vigent, aprovada el 2004, fixa un màxim de 60 dies que mai no s’ha complert.

Actualment, l’administració està pagant en més del doble, 154 dies, i les empreses, en 101, segons una enquesta de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM). Aquests terminis no només superen amb escreix el màxim legal, i cinc vegades en el cas de les administracions, els 30 dies marcats com a objectiu, sinó que són els més alts en els últims vint anys. Ni en la crisi postolímpica el sector públic i privat pagaven tan malament. L’administració necessita el doble de dies que als anys 90.

Tot i que al govern de Zapatero no li agradi la comparació amb Grècia, Espanya és el segon Estat europeu on més tard es paga als proveïdors, només per darrere del país hel·lènic. La mitjana europea són 57 dies per al sector privat i 67 per al públic, menys de la meitat que a l’Estat.

Cornuts... i a pagar l’IVA

El drama d’aquesta situació l’estan vivint milers de petites i mitjanes empreses que, com que no cobren les factures, no poden fer front als seus pagaments i, en moltes ocasions, no poden pagar les nòmines al dia. A aquest peix que es mossega la cua cal sumar-li la manca de crèdit per part de bancs i caixes, un autèntic tauró per a la viabilitat de petites i mitjanes empreses que, per a més inri, han de pagar l’IVA al dia independentment de si han cobrat la factura o no. És a dir, que, sense cobrar el producte i sense crèdit per fer front a les despeses, a més han de pagar un impost sobre una venda que no han cobrat.

El més sorprenent de tot plegat, com han denunciat des de Pimec, patronal catalana impulsora de la PMCM, és que sigui l’administració qui més endarrereix els pagaments. A més del nefast exemple que dóna a les empreses i a la societat, debilita encara més un ja deprimit teixit econòmic, justament quan el que necessita és confiança i líquid per tirar endavant i invertir. Segons un estudi de la plataforma, si es paguessin les factures a 60 dies, les empreses s’estalviarien 6.420 milions d’euros a l’any.

La Plataforma Multisectorial Contra la Morositat va constituir-se com un lobby de pressió per aconseguir la reforma de la llei de morositat, proposada al Congrés per CiU. La mobilització ha tingut èxit, ja que tots els grups parlamentaris excepte el PSOE van donar-hi suport i, finalment, la ministra d’Economia, Elena Salgado, ha acceptat la mesura. A Catalunya, però, Mas i Montilla no s’han aconseguit posar d’acord. Els 30 dies proposats per CiU són inassumibles pel govern.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El 57% dels votants d’ERC veurien bé investir Illa

barcelona
Política

Mor Montserrat Candini, la primera alcaldessa de Calella

estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona