L’home del Dragon Khan

Joan Carretero i Grau (Tremp, 1955) és un personatge donat a la polèmica que passa per parlar clar i sense fer gaires compliments. Tanclar, que és qui va fer fortuna definint com a Dragon Khan el govern del president Pasqual Maragall, del qual va ser conseller, pels sobresalts continuats que va travessar. O qui més recentment va afirmar –i reiterar en més d’una ocasió– que el poder del president del Barça és molt més gran que el del president de la Generalitat de Catalunya.

El metge de Puigcerdà, titular d’una plaça a l’hospital públic de la capital cerdana, es vanta de ser dels polítics catalans amb feina garantida. Pot semblar banal, però aquest és un argument que ha esgrimit sovint per fer notar que no necessita la política per viure, cosa que sovint retreia a altres alts càrrecs d’Esquerra Republicana, el que va ser el seu partit des dell 1990 fins al 27 d’abril del 2009.

És amb ERC amb qui va irrompre a la política com a alcalde de Puigcerdà el 1995, quan es va presentar per primer cop a les eleccions municipals. Popularitzat entre els seus vilatans des de la seva consulta de metge d’atenció primària –així com també com a president del Club de Futbol de Puigcerdà o en el seu moment membre de l’AMPA de l’Escola Vedruna, en la qual estudiaven les seves tres filles–, va governar amb majoria absoluta fins que el desembre de 2003 va deixar el consistori, en ser nomenat conseller de Governació i Administracions Públiques.

El polític pirinenc era presentat sovint com a carlí dins l’ERC de Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, no sols per la seva identificació amb la muntanya, sinó per defensar posicionaments poc esquerranosos i de to cantonal, que ara han estat precisament a l’origen de la polèmica territorial per l’elaboració de les llistes de Reagrupament.

Dos anys i quatre mesos més tard de ser nomenat conseller –el 20 d’abril del 2006– Carretero sortia accidentadament del càrrec, destituït pel president Maragall, arran d’unes declaracions a la premsa en què es mostrava molt crític amb l’actitud del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el procés d’elaboració de l’Estatut. El seu successor al departament, Xavier Vendrell, només hi duraria 21 dies, perquè ERC acabaria sent expulsada del govern pel seu posicionament contrari a l’Estatut en el referèndum.
Amb tot, la seva destitució prèvia i la falta de suport que va sentir de la direcció del partit en marcarien un distanciament progressiu. Un desmarcatge que s’explicitaria el gener del 2007, poc després de la constitució del segon tripartit, ara presidit per José Montilla.

Un article seu a l’AVUI, titulat ERC, de planeta a satèl·lit, en què acusava la direcció de fer d’ERC un partit submís al PSC, seria el germen d’un corrent d’opinió dins del partit, Reagrupament.Cat, en nom del qual va rivalitzar sense èxit per a la presidència de la formació el 7 de juny de 2008 amb Joan Puigcercós, Ernest Benach i Jaume Renyer. Un altre article a l’AVUI, el 18 d’abril del 2009 , proposant una candidatura independentista d’ampli espectre per als comicis del 2010, li va valer la suspensió temporal de militància, fet que va aprofitar per donar-se de baixa. El 3 d’octubre de 2009 la primera assemblea de Reagrupament l’elegiria president. La plantada de dissabte passat, en què va marxar amb 12 fidels més d’una direcció de la qual ahir va tornar a agafar les regnes, evidencien fins a quin punt es va acomodar a les sotragades del Dragon Khan.