Urnes sota amenaça

La branca iraquiana d’Al-Qaida ha deixat ben clar que no vol permetre que les eleccions legislatives d’avui, les segones des de la caiguda de Saddam Hussein el 2003, transcorrin en pau. Ahir un nou atemptat a la ciutat de Najaf va tornar a colpejar la comunitat xiïta i es va afegir als de dies passats a Bagdad i el de Baquba dimecres, on van morir una trentena de persones.

La seguretat ha augmentat molt en l’últim any, però, tot i això, les amenaces dels radicals sunnites volen impedir que la incipient democràcia iraquiana faci un nou pas cap a la normalització d’un país que no ha deixat de patir la violència gairebé durant mig segle.

Justament la millora en la seguretat és un dels grans arguments electorals de l’actual primer ministre, el xiïta Nuri al-Maliki, que aspira a repetir en el càrrec, tot i que els resultats d’avui, que trigaran dies a saber-se, quedaran finalment condicionats pel joc de negociacions postelectorals que es desencadenarà un cop se sàpiguen els números.

Tal com explica un dels candidats independents per Bagdad, Nuri el-Taif, “segur que hi haurà canvis en les aliances actuals un cop es coneguin els resultats”. “Algunes coalicions són massa heterogènies i hi haurà lluites per accedir als càrrecs més importants”, subratlla.

“Encara que el més probable és que el pròxim primer ministre continuï sent Maliki o bé [el seu rival laic i excap del govern] Iyad Al·lawi, no s’ha de descartar que hi pugui haver algun altre candidat amb possibilitats en funció de tot aquest joc de repartiment ministerial”, indica El-Taif.

Trencar barreres
Malgrat la il·lusió amb què molts ciutadans de Bagdad parlaven ahir de la cita electoral, el que més destacava en les impressions de molts són les nombroses incerteses. A més de la manca d’una opinió clara sobre qui guanyarà, també hi ha dubtes respecte si aquests comicis serviran per començar a trencar les barreres entre comunitats amb el triomf d’opcions que no recullin només vots de xiïtes o sunnites, o si els perdedors acceptaran la derrota.

Molts partits i agrupacions que es presenten en aquestes eleccions, començant pel grup Estat de Dret de Maliki, volen canviar la retòrica sectària per un discurs integrador, però no és gens clar que les dues grans comunitats religioses estiguin disposades a donar el seu vot en funció dels programes polítics –sovint inexistents o desconeguts– i no segons l’origen o l’adscripció religiosa dels candidats.

El fet que les llistes siguin obertes, una de les grans novetats de la cita d’avui, pot afavorir justament que cadascú voti dins de cada llista el candidat més proper en l’aspecte religiós, encara que la intenció de les coalicions sigui trencar els compartiments estancs.

Les incerteses, però, no amaguen l’esperança de molts en aquesta nova oportunitat de consolidar la nova democràcia. “La majoria dels meus amics aniran a votar, i jo també, per descomptat”, explica Dhafer, un jove de 20 anys estudiant d’empresarials. “Aquests comicis poden significar un abans i un després”, afegeix.

I el futur també porta esperança per als més grans. El veterà candidat Nuri el-Taif també n’espera molt, de la democràcia iraquiana: “Les pròximes eleccions seran millors. Haurem après més sobre nosaltres i la nostra democràcia i, a més, hi votaran encara més joves amb una visió nova i diferent del país, espero que allunyada dels que hem hagut de patir alguns dels pitjors anys de la nostra història”.