Política

Comencen les compareixences al Parlament per la llei de consultes

Fa només tres mesos que el ple del Parlament va rebutjar amb els vots d'ERC, PSC, ICV i CiU les dues esmenes a la totalitat presentades pel PP i el grup mixt (Ciutadans)

A primera hora d'aquest matí de dimecres han començat les compareixences al Parlament de Catalunya per al projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya.

Hi compareixeran una representació de la Federació de Municipis de Catalunya; una de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques; Xavier Arbós i Marín, catedràtic de dret constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona; Alfons López Tena, notari i vocal de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya; Joaquim Brugué i Torruella, catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Botella Corral, catedràtic de ciència política de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al mes d'agost el conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, defensava que el projecte de llei de consultes populars que s'està tramitant al Parlament és una "eina evident" per respondre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

Ausàs considerava que "seria una bona manera de donar la veu als ciutadans perquè s'expressin sobre la Constitució de Catalunya que és l'Estatut", ja que, segons el conseller, "els ciutadans han de tenir l'última paraula, no els tribunals".

Unes intencions que Ausàs ve deixar ben paleses en un article d'opinió l'abril d'aquest any en aquest mateix diari. "La llei de consultes populars per via de referèndum dóna cobertura legal a un instrument de participació ciutadana a través del qual l'administració consulta el ciutadà sobre assumptes de la seva competència. El govern, el Parlament, els ajuntaments i els ciutadans tenen un instrument al seu abast per plantejar l'exercici del principi democràtic de consulta. Però la norma dóna cobertura, sobretot, al desenvolupament polític de la nostra societat".

Fa només tres mesos que el ple del Parlament va rebutjar amb els vots d'ERC, PSC, ICV i CiU les dues esmenes a la totalitat presentades pel PP i el grup mixt (Ciutadans) del projecte de llei de consultes populars per la via del referèndum. El suport de CiU al projecte de llei, però, va estar acompanyat de crítiques. La federació nacionalista va acusar el tripartit de renunciar a desplegar totes les competències que permet l'Estatut en aquest àmbit i va qualificar el projecte de llei "de poc ambiciós", tot assegurant que "fixa més limitacions de les necessàries".

Per la seva banda, Anna Simó, d'ERC, va negar que amb aquesta llei no es despleguin les competències de l'Estatut i que s'autolimiti, i la va qualificar de "moderna i molt tècnica", que permetrà "escollir el nostre futur polític".

Albert Rivera, com a portaveu del grup mixt, va lamentar que el tripartit dediqui els seus esforços a desenvolupar la llei de consultes populars i oblidi qüestions "més prioritàries" com és la crisi i la destrucció de llocs de treball.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.