De la pena de 'telenotícies' al trasllat de consolació

Van pagar la pena de telenotícies, en ser exhibits arribant emmanillats a l'Audiència Nacional espanyola, i ara tornen a generar polèmica, però aquesta vegada per la celeritat amb què se'ls ha concedit el trasllat a una presó catalana. Els cinc empresonats pel cas Pretòria –Bartomeu Muñoz, Manuel Dobarco, Luis García, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots excàrrecs polítics del PSC i CiU– han arribat a Brians 2 aquest dimecres quan faltaven uns minuts per a les dotze del migdia.

Venien del centre penitenciari de Soto del Real, de Madrid, on van ser reclosos preventivament el 30 d'octubre: en menys d'un mes han aconseguit tornar a Catalunya, malgrat que judicialment continuen a disposició de l'Audiència Nacional espanyola. El viatge és vist com una "excepcionalitat" per advocats aliens al cas Pretòria, que asseguren que sempre que han demanat el mateix per a clients seus s'han trobat amb una negativa.

Legal però infreqüent
La llei no concreta què s'ha de fer amb els presos preventius. Sí que concreta que els condemnats han d'estar prop de casa, un dret que només tenen retirat per acords posteriors els reclusos d'ETA. Tanmateix, els usos i costums, molt consolidats, fan que els preventius es mantinguin al més a prop possible del jutjat que investiga el cas. I en aquest afer, almenys de moment, el jutjat és el de Baltasar Garzón, a l'Audiència Nacional.

Aquesta vegada, Garzón ha acceptat el trasllat, ja que insisteix a mantenir-los empresonats i que poden passar setmanes fins que la sala penal de l'Audiència Nacional es pronunciï sobre els recursos presentats per les defenses reclamant la llibertat provisional dels imputats. Però advocats consultats per l'AVUI.cat adverteixen que en gran part la peça clau per decidir el trasllat ha estat la secretaria de Serveis Penitenciaris, de la conselleria de Justícia de la Generalitat.

Voluntat, o no, de la Generalitat
"Els trasllats penitenciaris són una decisió administrativa. No es poden fer sense permís del jutge, però la decisió no és seva. I els imputats de l'Audiència Nacional, territori on les competències de presons són del Ministeri de l'Interior, passen les primeres setmanes en algun centre de Madrid i després en algun altre de la resta de l'Estat. Les presons catalanes són competència de la Generalitat, i si no hi ha voluntat expressa de la conselleria de Justícia, no hi ha trasllat possible. El problema és que aquesta voluntat no hi sol ser", afirma el lletrat Benet Salellas.

I posa exemples. Dos clients seus del que es coneix popularment com operació Dixan –els islamistes detinguts a Banyoles– encara són fora de Catalunya, fins i tot després d'haver estat condemnats. I un implicat en l'operació Tigris, detingut a Barcelona, no va poder venir a Catalunya. "La seva companya era assistent social en un ajuntament català, sabia moure's i va fer mans i mànigues per fer-lo venir. Va ser impossible. Va continuar a Badajoz esperant judici", recorda Salellas.

"M'he reunit més d'una vegada amb responsables de Justícia, inclòs el secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, per demanar un trasllat. I la resposta sempre ha estat igual: no hi ha places, hi ha molta gent que vol venir i no hi caben", afegeix l'advocat. Ahir mateix, Salellas va ser en l'última sessió del judici contra la cèl·lula del Raval, els imputats pel qual eren en diverses presons espanyoles des de fa dos anys. Un d'ells estava, últimament, a Astúries.

La mateixa visió té Jaume Asens, un dels advocats d'una presumpta cèl·lula islamista detinguda a Vilanova i la Geltrú i jutjada el mes passat a Madrid. "Les seves famílies tenen pocs recursos, no poden viatjar per tot l'Estat cada quinze dies per anar-los a veure. Vam intentar que Justícia els deixés venir a Catalunya, i no hi va haver manera. Ja no ho vam demanar al jutge perquè sense la Generalitat no hi havia res a fer", explica.

Tot tipus de casos
I no es dóna només en casos en què les acusacions siguin de pertinença a banda armada. Carles Monguilod, advocat gironí amb 26 anys d'experiència i que no porta mai casos de terrorisme, es mostrava avui "molt sorprès" pel trasllat dels implicats en el cas Pretòria. "És un tracte especial i excepcional. Els mateixos jutges  et diuen que els presos preventius han d'estar a prop del jutjat i se't treuen del damunt així", es queixa.

I hi afegeix l'exemple. "Ara mateix, tinc un client per un cas de drogues que va ser detingut a Banyoles. Va estar a la presó de Girona i al cap de quinze dies es va fer càrrec del cas l'Audiència Nacional. Llavors el van enviar a una presó de Madrid  i no hi ha hagut manera de fer-lo tornar, malgrat que la seva família no es pot pagar el viatge per anar-lo a veure cada setmana o cada quinze dies. En canvi, en el cas Pretòria han actuat amb diligència extraordinària", sentencia Monguilod.

Justícia recorda que fins ara no hi havia places
Fonts del departament de Justícia han assegurat, per contra, que no s'ha fet cap excepció amb els presos del cas Pretòria. "El jutge ho ha autoritzat i la conselleria no hi ha tingut cap inconvenient perquè actualment hi ha a les presons catalanes més places que fa dos anys. N'hem guanyat 2.000 i escaig amb la inauguració de Brians 2, el 2007, i de Lledoners, l'any passat. No és que en sobrin, però hi ha més marge. Abans no n'hi havia i potser algun cas no s'havia pogut atendre per aquesta raó", argumenta una portaveu del departament.

En tot cas, als cinc presos del cas Pretòria se'ls aplicarà un règim penitenciari ordinari i no tindran privilegis. Per rebre visites, per exemple, s'hauran d'esperar al cap de setmana, com tots els interns.