L’Estat deu almenys 1.400 milions en infraestructures

Si els especuladors financers tinguessin l’experiència catalana, a l’Estat espanyol li costaria encara molt més col·locar el seu deute als mercats internacionals. Ni el contracte estatutari ha servit perquè l’Estat deixi de ser morós amb Catalunya. En el període 2007-2010, el deute net de l’Estat en matèria d’infraestructures suma ja 1.400 milions d’euros, segons va fer públic ahir la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquests 1.400 milions són la suma dels diners no liquidats en els pressupostos del 2007 i el 2008 i dels que es van pressupostar però no es van assignar a cap projecte concret en els del 2009 i el 2010. No és una xifra ni de molt definitiva, ja que el ministeri no ha fet públiques les dades de liquidació del 2009, que segur que faran créixer la bossa. I tampoc cal tenir una bola de vidre per veure que la liquidació del 2010 serà molt més baixa que la dels anys anteriors. Dels 3.260 que el ministeri de Foment hauria de retallar en el global de l’Estat, Catalunya en perdrà no menys de 600, si ho calculem segons la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Els diners no adjudicats o no liquidats en els pressupostos han estat sempre un maldecap per al govern i una constant font de conflicte amb l’Estat, que fins ara ha procurat pagar com més tard millor. De fet, mentre el PSOE negociava el suport de CiU i ERC als comptes del 2010, es va acordar una partida de 1.000 milions als pressupostos a repartir entre Catalunya, les Illes Balears i Castella i Lleó. Mig any després d’aquell acord no només no hi ha cap previsió d’assignar aquests diners a cap obra sinó que tothom dona per fet que aquests recursos volaran lluny de Catalunya.

La disposició addicional tercera, que té vigència fins al 2013, estava dissenyada per pal·liar el dèficit històric d’infraestructures de Catalunya. Es va fer amb la previsió que les inversions de l’Estat seguirien creixent com en el període 2004-2008. La reducció dràstica de la despesa és doblement greu per a Catalunya. En primer lloc, perquè suposarà un pèrdua d’inversió neta. I, en segona lloc, perquè durant els anys d’inversions altes, aquestes només han servit per finançar obres que portaven un gran retard històric, com l’AVE o la T1 de l’aeroport.

Les obres necessàries
Era a partir d’ara quan realment havia de contribuir a reduir el dèficit amb obres noves, com els accessos al port de Barcelona, les noves línies de Rodalies o l’adaptació del corredor del Mediterrani per a mercaderies. Per això, no fa gaires dies, des de CiU, el diputat Josep Rull proposava un acord entre els partits catalans per allargar uns anys més l’addicional tercera de l’Estatut.

Paral·lelament, els sectors econòmics mostren la seva preocupació pel fet que l’Estat aprofiti per fer més petita la porció de Catalunya respecte al total de la inversió estatal a través del pla extraordinari anunciat pel ministre Blanco. Aquest pla, que es finançarà de manera extrapressupostària, prioritzarà els projectes més avançats i no estarà sotmès a les regles que marcava l’Estatut.