Política

“El model autonòmic té un gran futur... de fracàs”

Entrevista al periodista Xavier Graset per a la sèrie 'Catalunya-Espanya: final de trajecte?'(12)

Xavier Graset està acostumat que siguin els seus convidats a L’oracle de Catalunya Ràdio els qui opinin de l’actualitat. Aquest cop, però, és el periodista qui parla per a l’AVUI de les relacions Catalunya-Espanya.

Com les veu ara mateix?
Des d’aquí reclamem bilateralitat i em sembla que ara mateix vivim una relació no sé si de bilateralitat o d’unilateralitat, perquè nosaltres parlem de relació Catalunya-Espanya i no sé si Espanya entén de la mateixa manera aquesta relació amb Catalunya. És a dir, el neguit que tenim nosaltres aquí, jo diria que a la resta de l’Estat no el tenen. El problema català el tenim més nosaltres que no pas Espanya.

¿Estem en un final de trajecte en la relació Catalunya-Espanya?
Jo diria que el model autonòmic té molt de futur, té un gran futur... de fracàs. O sigui, que encara pot fracassar millor. Una idea que segueixen tenint establerta a Madrid és que s’ha de tancar el model autonòmic i això és erroni perquè per definició aquest model no es pot tancar, és dinàmic i s’hauria d’estar revisant contínuament perquè la societat i les necessitats canvien. I això no s’entén.

Amb el futur negre que vostè augura al model autonòmic, ¿la solució és anar cap a la independència?
Cal de debò que hi hagi un replantejament de la relació Catalunya-Espanya, de manera que es poguessin entendre de manera bilateral el president de la Generalitat i el president del govern central. I no sé fins i tot si una solució seria restituir la Corona d’Aragó que vam perdre el 1714, que ens permetria funcionar d’una altra manera. No és cap boutade, seria tornar a una situació que de facto vam perdre. És evident que hi ha un malestar creixent i que, en tot cas, el debat hi és i l’independentisme ara està al mig de la discussió política, mentre que abans era marginal.

Cada cop hi ha més gent del carrer i polítics de partits com CiU i PSC que s’acosten a postures sobiranistes.
Sí. Hi ha un cansament que fa que es produeixi això. No sé si hem d’anar a la independència o no ara mateix, demà passat, si ja hi hauríem de ser, si d’aquí 30 anys o mai. Quan els grans partits, PSC, CiU o qui sigui el partit majoritari, tinguin assumit l’independentisme, llavors es podrà fer el pas, no abans. Però és veritat que l’independentisme ara ja no és només d’una sola força, sinó que és més transversal. De tota manera, és important no perdre de vista mentre debatem sobre si el model autonòmic està esgotat, si es va fer malament en el seu moment, si encara ens serveix, que el dia a dia et reclama que l’economia vagi bé i que nosaltres hem de tenir prou força, anar a l’una per poder reclamar unes infraestructures que no tenim com les tenen a Madrid. Cal reflexionar com ens entenem amb Espanya, però també com vivim. Això no ho podem perdre de vista, perquè si no, ens anirem empobrint de mica en mica com a nació en xifres absolutes, en PIB.

¿En la llengua i el terme nació som irreconciliables?
La manera de funcionar de l’Estat espanyol jo diria que és poc intel·ligent, però, esclar, això ho dic jo que sóc català. No poden concebre que hi hagi una realitat diferent i domina una visió uniforme, no accepten la diferència. La nostra societat ha canviat, la nostra demografia ha canviat, tenim gent que arriba a tots els punts del planeta, però ells no accepten ni han acceptat mai la diferència. Nosaltres som una nació tant si ho vol reconèixer un text com si no. La nació no ve donada per llei, la nació és, ve per la història, per la voluntat de ser-ne i el passat és el que t’acaba donant aquest llegat.

Què en pensa, del serial del Tribunal Constitucional?
Que fa la sensació que més que sentències el que fa són decrets de nova planta, que actua com un poder que està mal col·locat. Els tribunals constitucionals són, teòricament, unes eines d’aprofundiment democràtic per tal que tot allò que es legisla vagi d’acord amb un marc comú general. Però en el cas espanyol penso que té una actitud perversa perquè l’Estatut no és una llei com qualsevol altra, sinó que és un pacte polític entre Catalunya i Espanya i, per tant, el TC ha d’entendre que la Constitució és una llei flexible on caben interpretacions. L’Estatut hi ha de cabre, en aquest pas més enllà que van haver de fer els polítics catalans, vistos els problemes d’encaix.

I de les consultes sobre la independència, què en pensa?
Les consultes sobiranistes han deixat descol·locats els partits clàssics. És la primera vegada que em trobo que una iniciativa com aquesta, que em sembla un exercici interessant, fa que tothom hagi de ressituar-se, dir si hi està a favor o en contra, les vulgui portar als tribunals… Realment és sorprenent, perquè han fet canviar el pas als polítics i que es plantegés aquesta nova matèria de discussió política: la independència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.