Política

Barroso II sense entusiasme

L'Eurocambra reelegeix l’'expremier' portuguès conservador com a president de la Comissió Europea

De revolucionari maoista a bidell dels grans governs, l’últim supervivent de la foto de les Açores presidirà la Comissió Europea cinc anys més. Sense entusiasme ni cap candidat alternatiu, el Parlament Europeu va reelegir ahir per a un segon mandat José Manuel Durão Barroso. L’expremier portuguès conservador, de 53 anys, ja en tenia prou amb la majoria simple de populars, liberals i euroescèptics britànics, txecs i polonesos, enemics del Tractat de Lisboa, però va esgarrapar vots i dividir els socialistes fins a assolir l’absoluta: 382 a favor, 219 en contra i 117 abstencions.

“El meu partit serà Europa i intentaré establir acords amb tots els que em vulguin acompanyar en aquest viatge excitant que és la construcció de l’Europa unida”, va proclamar Barroso a Estrasburg, posant fi a mesos de campanya insaciable per accelerar el seu nomenament sense esperar al referèndum irlandès d’aquest 2 d’octubre. Els Vint-i-set ja havien confirmat al juny que preferien Barroso conegut a savi per conèixer, però l’Eurocambra l’ha fet suar tres mesos més, obligant-lo a presentar un programa i a prometre el gir social, l’ambició i la independència que no ha demostrat tenir en els últims cinc anys. “Estic orgullós d’aquest resultat, treballaré per una Europa més forta de llibertat i solidaritat”, va celebrar a l’hemicicle, en portuguès.

La dreta va arrasar a les europees i finalment s’ha imposat la seva tesi que la crisi econòmica obliga a tirar pel dret i a confirmar al president de la Comissió per la via ràpida i sense massa debat ni paràlisi institucional. “Aquesta és un senyal d’estabilitat i força d’Europa, essencial en aquesta crisi econòmica i social”, va defensar el líder dels populars a Estrasburg, Joseph Daul. “Ara ja no tenim cap buit polític i el president Barroso pot començar a treballar sobre el seu programa detallat i construir el seu equip de comissaris”, va apuntar el president de l’Eurocambra, el polonès Jerzy Buzek.

A Barroso, de fet, li va faltar temps per, tot just acabat el recompte de vots, demanar als Vint-i-set que li enviïn les seves propostes de nous comissaris. Per acontentar els liberals i ecologistes ha promès que en crearà tres de nous, el de Justícia, Drets Fonamentals i Llibertats Civils, el d’Interior i Immigració i el de Lluita Contra el Canvi Climàtic. I ja es fan travesses sobre qui substituirà Javier Solana com a superministre d’Exteriors comunitari: el suec Carl Bildt i l’alemany Frank-Walter Steinmeier són els favorits en aquest ball de cadires.

Tranquil·litat jurídica
La majoria absoluta aconseguida ahir dóna al conservador portuguès la tranquil·litat jurídica que quan s’aprovi el Tractat de Lisboa l’esquerra no exigirà repetir la votació, ja que les regles de joc canviaran i la majoria simple serà insuficient per presidir la Comissió. Fa cinc anys, Barroso va ser elegit amb el suport de 413 eurodiputats (el 58%, superior al 53% que va aconseguir ahir), va rebre 251 vots en contra (35%) i 44 abstencions (6%


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El 57% dels votants d’ERC veurien bé investir Illa

barcelona
Política

Mor Montserrat Candini, la primera alcaldessa de Calella

estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona