El dia que els pobles van ser més lliures
Avui fa 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, amb els independents com a protagonistes
Les agrupacions d'electors independents, forjades en gran part per activistes amb inquietuds de renovació, provinents d'entitats cíviques i socials, van ser les triomfadores de la jornada, ja que van obtenir 84 alcaldies a la demarcació. Fins a 38 batlles va tenir una incipient CiU -que en anys posteriors es nodriria de molts d'aquells primers independents-, 33 la UCD -precursors del PP, i considerada llavors hereva ideològica del règim- i 14 del PSC, que, això sí, va guanyar a la majoria de capitals (Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell o Falset), i també ho havia fet en el còmput global de vots a les eleccions. Dues formacions històriques com el PSUC -precursors de l'actual IC- i ERC es repartien quatre alcaldies més cadascuna.
Nous valors polítics
Només tres d'aquells alcaldes -el de Móra la Nova, Vilaverd i els Garidells- ho han seguit sent ininterrompudament fins avui, si bé molts altres tindrien trajectòries força extenses, com Primitivo Forastero (Camarles), Joan Boronat (Salomó), Jaume Ferrús (la Vilella Baixa) o Rossend Roig (Vallclara). Altres van destacar després per fer el salt a la política general, com els socialistes Martí Carnicer (El Vendrell, diputat al Parlament), Ramon Aleu (Falset, senador) o Jaume Antich (Ulldecona, diputat al Congrés); el republicà Pere Muñoz (Flix, senador que torna a ser alcalde) o el convergent Josep Gomis (Montblanc, president de la primera Diputació de Tarragona, i exconseller de Governació).
Les municipals del 1979 van ser les terceres eleccions des de la restauració de la democràcia. A més, era el cinquè cop que els ciutadans havien estat convocats a les urnes després de Franco. 48 anys abans, les primeres eleccions després de Primo de Rivera havien estat les municipals, on els republicans van arrasar i va caure la monarquia.
