Castells alerta que s'ha esgotat el cicle polític

Catalunya pateix una crisi econòmica però també una crisi política, provocada per l'"esgotament" d'un cicle, i una crisi de relacions amb Espanya. Aquest és el diagnòstic que ahir va exposar el conseller d'Economia, Antoni Castells, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Com a reacció, va reclamar un "reformisme regeneracionista" basat en un lideratge fort, amb coratge, projecte i exemplaritat.

La crisi política a Catalunya la genera, segons l'anàlisi de Castells, l'"esgotament d'un cicle polític" que té a veure amb el sistema electoral, el funcionament dels partits i el funcionament de les institucions, com el Parlament. A tot plegat s'hi afegeixen els escàndols de corrupció política, davant els quals reclama evitar la tendència tant a "empastifar i estendre la porqueria per tot arreu" com "a tapar-ho tot".

El conseller va alertar igualment de l'esgotament d'una etapa pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, cosa que està posant en perill els consensos bàsics de la Transició. A parer de Castells, existeix un distanciament de Catalunya respecte als afers de l'Estat espanyol però també una hostilitat a Espanya respecte a Catalunya que la negociació del finançament va fer evident. "Estic molt orgullós de la feina feta amb el finançament, però n'hem de treure lliçons. Això no pot tornar a passar", va reblar.

La triple crisi descrita per Castells amenaça generar, a parer seu, el distanciament dels ciutadans en relació amb la política o bé l'aparició d'alternatives fora del sistema que abonin el terreny a opcions demagògiques i populistes.

Fins aquí el diagnòstic. A l'hora de plantejar sortides a aquesta situació, el dirigent socialista alerta contra la temptació de posar-ho tot "potes enlaire" i també contra la d'adoptar petits retocs de "maquillatge lampedusià".

Per Castells, calen reformes polítiques, que requereixen un lideratge fort capaç de "crear unitat". Aquest lideratge s'hauria de basar en el coratge per assumir decisions que poden resultar impopulars -"Quan es fa el que vol l'opinió pública no es fa el que cal"-, un projecte que es faci mereixedor del "sacrifici", i l'exemplaritat necessària per guanyar credibilitat.