Sarkozy, segon acte

Nicolas Sarkozy va donar ahir el pas definitiu en direcció a la segona part de la legislatura. Amant de les grans posades en escena, el president francès va escenificar el pas a una nova fase dins del seu mandat a través d’un solemne discurs pronunciat davant dels representants del Parlament reunits a Versalles.

La qualitat excepcional de l’ocasió va quedar reforçada pel seu caràcter inèdit: era el primer cop des del 1848 que un president francès s’expressava davant dels diputats i senadors, una possibilitat fins ara prohibida per una estricta separació de poders. L’últim que ho va fer va ser Napoleó III, primer president i últim rei dels francesos. Una casualitat que ha reforçat les crítiques de l’oposició, que no ha deixat de denunciar el bonapartisme i els tics monàrquics del president.

Després de la reforma institucional que Sarkozy va fer aprovar l’any passat, el president compta amb un poder suplementari: el de pronunciar una mena de discurs sobre l’estat de la nació davant dels diputats, seguit d’un debat parlamentari en el qual el cap d’Estat no pot prendre part. Indignats per la impossibilitat de mantenir un diàleg amb Sarkozy, els diputats comunistes i ecologistes van decidir absentar-se del Congrés. L’oposició socialista s’hi va presentar, però després d’escoltar Sarkozy va abandonar la sala en senyal de protesta.

Amb tot, res no va aconseguir aixafar la festa a Sarkozy. El president va enumerar les grans reformes que pretén encadenar a velocitat accelerada abans que arribi l’hora de la reelecció al 2012. Llavors caldrà que provi que ha complert la majoria de les seves promeses, que s’erigeixen en llunyanes utopies en el difícil context que imposa la crisi. Precisament, Sarkozy va centrar gran part del seu discurs en la conjuntura econòmica. El president francès va afirmar que “la crisi no ha acabat” i que “no sabem quan acabarà”.

Contrari a una política de rigor econòmic, que suposaria renunciar a bona part de les seves reformes, Sarkozy es va mostrar més partidari de crear “un préstec nacional per finançar les prioritats del govern”, que serà sostret dels mercats financers o bé dels contribuents, en una modalitat que encara ha de definir el govern d’acord amb els agents socials. En canvi, Sarkozy va descartar una pujada d’impostos, conscient de l’efecte negatiu que l’anunci tindria entre el seu electorat.

L’oposició es va mostrar decebuda pel discurs presidencial, que va considerar insuficient per combatre la crisi. “El cap d’Estat havia de dir als francesos com sortir de la crisi, però el que ha fet finalment és confirmar que seran ells els que pagaran la política d’austeritat”, va dir la líder socialista, Martine Aubry.

Sensible a l’actualitat política, Sarkozy es va sumar al debat nacional sobre la burca, que el Parlament francès estudia prohibir a mitjà termini després d’una petició formulada per una seixantena de diputats de tots els partits. La qüestió ha dividit el govern francès, on hi ha tants partidaris com detractors de la idea. Com és habitual, Sarkozy va parlar-ne sense embuts. “El problema de la burca no és religiós. És un problema de llibertat, de dignitat de la dona. No és un símbol religiós, és un símbol de submissió”, va afirmar. “[La burca] no serà benvinguda sobre el territori de la República”.

Embranzida
Impulsat per la seva victòria a les europees, Sarkozy vol agafar impuls aquesta setmana per recuperar el ritme vertiginós del començament del seu mandat, quan batia rècords de popularitat i la crisi encara no amenaçava d’enfonsar el seu projecte de societat.

Demà anunciarà una reestructuració de l’executiu que podria ser menys extensa del previst, tret que el president es guardi algun as a la màniga. Dijous emprendrà un viatge d’alt risc: la seva primera visita a Guadeloupe i Martinica, després de la greu crisi que va sacsejar aquests territoris francesos d’ultramar.