Un poble d'irreductibles al Maresme

Com en les històries d'Uderzo i Goscinny, un petit poble del Maresme, de 8.000 habitants, sembla haver-se erigit en el municipi invencible d'Astèrix i Obèlix que lluita contra els romans, en aquest cas contra l'Estat espanyol, per aconseguir celebrar la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya.

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ho té clar. “La Falange ha fet un gran favor a Arenys de Munt a nivell mediàtic”, assegura, tot destacant que la manifestació convocada per al dia 13 i la intervenció aquesta setmana de l'Advocacia de l'Estat “han posat Arenys de Munt en el mapa”. Així es podria dir que gràcies a la Falange i als advocats de l'Estat, tot Catalunya sap “qui som, on som, i la ideologia que tenim”, destaca orgullós Móra.

I és que tant els organitzadors de la consulta com l'alcalde es pensaven que el referèndum simbòlic sobre la independència de Catalunya no tindria cap transcendència mediàtica. Ara, però, s'han convertit en exemple a seguir per a molts altres municipis d'arreu del territori, fins al punt que alguns consideren que Arenys de Munt “marcarà un abans i un després” en les aspiracions sobiranistes del poble català.

On i què és Arenys de Munt?
Aquesta expectació creada contrasta amb el desconeixement que existeix sobre Arenys de Munt, eclipsat pel seu veí Arenys de Mar, que s'ha identificat sempre amb el diminutiu d'Arenys, almenys “fins ara”, remarca el filòleg, historiador i veí d'Arenys de Munt Jordi Bilbeny.

Si es revisa una mica d'història, segons explica Bilbeny, es poden trobar moments curiosos relacionats amb la independència. Bilbeny recorda que l'any 1574, després de la descoberta d'Amèrica, la llavors parròquia de Santa Maria d'Arenys (el que després seria Arenys de Mar) es va independitzar de Sant Martí d'Arenys (l'actual Arenys de Munt). Va ser el primer municipi a independitzar-se a Catalunya i es va fer d'una manera “normal” sense que provoqués tants maldecaps, com ara està passant amb la consulta a Arenys de Munt.

La població d'Arenys de Munt és marcadament catalanista i d'esquerres. Així ho explica Móra i així es desprèn dels resultats electorals tant de les municipals (en els primers comicis democràtics va guanyar ERC) com de les catalanes (la majoria de vots han recaigut des del 1980 en CiU i ERC).

Primer ajuntament d'ERC
Després de la constitució del primer govern municipal d'ERC, l'any 1979, una màquina excavadora va enderrocar la creu dels caiguts, situat a l'actual plaça de Catalunya, fet que va provocar una concentració de la Falange Española de les JONS el 3 de juny del mateix any. Un episodi que ara es tornarà a repetir al mateix lloc.

Precisament allà on fa 30 anys hi havia la creu dels caiguts, ara hi ha una escultura que homenatja les puntaires del poble, un col·lectiu molt arrelat i de gran importància. I és que la tradició de fer puntes de coixí a Arenys de Munt ve de lluny. De fet, hi ha documents escrits de l'existència de puntaires al poble ja el 1698, i la comercialització de les puntes va ajudar a la supervivència de moltes famílies. A més, segons recorda Bilbeny, en els escrits trobats en diversos arxius es destaca que a començaments del segle XX dues puntaires de la casa Castells d'Arenys de Munt van fer el mocador de blonda per al casament de la reina Victòria Eugènia de Battenberg. “Una curiositat d'un poble que en un temps ha ajudat a casar reis i ara intenta escapar-se'n”, fa broma Bilbeny.

De fet, la tradició de les puntes de coixí està tan arrelada que existeixen dues associacions al poble, que fan dues trobades a l'any, per Sant Joan i l'Onze de Setembre. Un dels objectius de les associacions és mantenir viva la tradició a través de l'escola de puntaires.

L'eix vertebrador
Però una de les coses que més caracteritza Arenys de Munt és la seva riera, “l'eix comercial i social” de la vila on, segons explica l'alcalde, s'hi concentren una bona part dels comerços, bars i restaurants del poble, el sector serveis del qual viu un 40% de la població, que durant molts anys va viure gràcies a la indústria tèxtil. “És el lloc de trobada dels veïns, on se celebren les festes i on es concentra tot el comerç del poble”, assenyala Bilbeny. “La riera dóna personalitat” a Arenys de Munt, una de les poques poblacions que tot i haver canalitzat la riera, la manté sense asfaltar. Precisament, el projecte per asfaltar la riera va ser una de les primeres consultes populars que es van impulsar des de l'ajuntament, tot i que no va estar exempta de polèmica per la manera com es va fer. L'alcalde defensa la consulta pel que té de democràtic i, en canvi, des de la CUP critiquen que la consulta incomplia nombrosos punts legals.

Més enllà de les polèmiques locals, Arenys de Munt es caracteritza per aglutinar una àmplia xarxa associativa, amb prop de 80 entitats socials, culturals, polítiques i esportives. “L'última que es va crear és un equip de rugbi”, assenyala l'alcalde, que assegura que la majoria d'arenyencs formen part de dues o tres associacions.

Naps i cols
Una altra tradició destacada d'Arenys de Munt és la Nit dels Naps, que se celebra la nit de Reis i que en el seu origen consistia en què els joves del poble sortien a penjar naps als balcons de les noies, fet amb una marcada simbologia sexual. Ara, però, la festa s'aprofita per fer crítica social i política. A més, des de fa uns anys, segons explica Bilbeny, les noies també surten en colles i deixen cols en balcons i finestres de les cases dels nois.

Teixit associatiu
Aquest teixit social i associatiu podria explicar com un poble com Arenys de Munt, petit i tranquil, ha pogut impulsar una consulta sobre la independència de Catalunya que ha arribat a implicar l'Advocacia de l'Estat. “Van caldre només cinc minuts per crear una comissió organitzadora de la consulta”, explica l'alcalde, que pertany al grup d'Entesa de Progrés Municipal (EPM) Arenys de Munt 2000, vinculada a ICV. “Devem ser l'únic grup polític de Catalunya en què l'alcaldable no el decideix l'assemblea del partit sinó el mateix poble”, explica orgullós. Segons explica, quan arriben les eleccions convoquen una votació oberta a tota la població (inclosos els membres d'altres partits), que és qui decideix l'alcaldable d'Arenys de Munt 2000.

Des de fa un mes, Arenys de Munt ha despertat l'atenció de diaris, ràdios i televisions. Caldrà veure si, com Astèrix el Gal, aconsegueix sortir triomfant davant dels continuats atacs de l'imperi, en aquest cas, espanyol.