Sr. Francisco i Sr. Francesc
L'ús social del català (6)
L’administració i l’escola són els dos àmbits on el català té més presència i més ús. Això ha fet que, des d’Espanya, s’hagin aixecat protestes sobre una suposada discriminació del castellà, amb la denúncia que un castellanoparlant no pot fer vida normal a Catalunya. Està discriminat, diuen certs mitjans de Madrid. Què hi ha de cert en tot plegat? Ho comprovaré. Em mentalitzo que em dic Sr. Francisco, sóc de Burgos i visc a Catalunya fa tres mesos. M’he de renovar el DNI o el passaport. Què faig? Trucar a les administracions properes: la Generalitat o els ajuntaments.
Entro a la web de la Generalitat. Tot està en català, però a dalt hi ha una pestanya: Castellano. El Sr. Francisco hi clica i apareix la web tota en castellà. Cap problema. Hi trobo el 012.
Truco. Respon una veu enllaunada, en català: “Generalitat de Catalunya. Benvinguts al Servei d’Atenció Ciutadana”. Després, se sent el menú del “premi 1, o premi 2 o premi 3”. “Si no vol cap de les tres coses, mantingui’s a l’espera”. El Sr. Francisco, amb dificultat, ho capta. Una altra veu: “Bon dia, l’atén Carme. En què puc ajudar-li [sic]?”. Al Sr. Francisco li ve al cap el fantasma de la persecució del castellà. Però diu: “Buenos días, deseaba información sobre qué debo hacer para renovar mi DNI”. La Carme canvia al castellà: “Muy bien, señor. ¿Desde qué provincia llama usted?”. Responc: “Desde Barcelona”. I ella: “Llame usted al 902 247 364, y le darán cita previa”. Li dic: “Gracias. ¿El DNI lo gestiona la Generalitat?”. Resposta: “No. Y ahora, si quiere valorar la atención recibida, espere un momento”. S’acomiada i se sent la veu enllaunada, que permet puntuar d’1 a 5 la qualitat de l’atenció.
El Sr. Francisco, satisfet, torna a provar. Marco el 012. M’atén la Maria i es presenta en català. Li dic: “Mire usted, deseaba información sobre la renovación de mi pasaporte”. La Maria canvia al castellà: “Desea usted cita previa o ir a la comisaría de su localidad”. “Cita previa”. “¿Desde dónde llama?”. “Desde Castelldefels”. “Espere, no se retire”. Al cap d’un moment, em passa el 902 247 364. Repeteixo amb el 012 tres vegades, amb resultats semblants.
Després, comprovo els ajuntaments. Truco a alguns a l’atzar: Capellades, Mataró, Manresa, Badalona... I, finalment, Castellterçol. Per què Castellterçol? Per un motiu ben senzill: el seu alcalde és un dels promotors de Decidim.cat, que pretén convocar un referèndum. Com tractaran al Sr. Francisco en un poble d’independentistes? Marco i em contesta un funcionari, en català. Li dic: “Buenos días, quería renovar el DNI. ¿Qué tengo que hacer?”. El funcionari canvia al castellà: “Tendría que ir a la comisaría de policía más cercana”. Li responc: “¿Y no es posible llamar por teléfono?”. Al cap d’un minut, en dóna el telèfon de la Policía Nacional de Manresa.
Conclusió: el Sr. Francisco s’ha mogut sense problemes per diferents nivells de l’administració catalana. Fins l’ajuntament més independentista l’ha atès en castellà!
Segona part del reportatge. Adopto la personalitat del Sr. Francesc, de Balaguer, català de la ceba. I li faig prosseguir la renovació del DNI o el passaport. Poso al Google “renovació DNI” i m’apareix la web del Ministerio del Interior. Està tot en castellà, però a dalt, a la dreta, hi ha una pestanya amb les quatre llengües oficials: “Bienvenidos-Benvinguts-Benvidos-Ongi etorri”. Pitjo “Benvinguts”, però tot continua en castellà. Comprovo que l’únic que hi ha en català són alguns títols: en entrar als apartats, tot segueix en castellà. Al Sr. Francesc li puja la mosca al nas.
Truco per demanar hora per al DNI. Apareix una veu enllaunada, en castellà, que anuncia menús i submenús. El Sr. Francesc contesta. I parla una agent: “Buenos días, mi nombre es Cristina, ¿en què puedo ayudarle?”. Contesto en català: “Miri, estic interessat a renovar el DNI. Com he de fer-ho?”. Ella segueix en castellà: “Puede usted hacerlo en Barcelona. Le digo las comisarías...”. I recita un llistat de comissaries. Jo li contesto: “Miri, és que voldria renovar-lo a Castelldefels”. Ella respon: “Un momento, cojo el calendario. Disculpe, el sistema va muy lento”. Finalment, em suggereix el 18 de setembre, jo li contesto que ho he de consultar l’agenda i s’acaba la conversa.
El Sr. Francesc està perplex. Tot castellà. Com que és de la ceba, truca unes quantes vegades més per renovar-se el DNI o el passaport. El guió es repeteix: els operadors li contesten en castellà. Invariablement.
I acabo amb una pregunta: ¿qui té més ben garantits els seus drets lingüístics davant l’administració, el Sr. Francisco o el Sr. Francesc?
