Política
L'Iraq compta vots després d'unes eleccions marcades per la sang
Un projecte de democràcia amb divisions internes, violència i molta tensió social. Un 60% del cens hauria votat
Aquest dilluns les autoritats compten els vots, un dia després d'unes eleccions parlamentàries en què els militants islàmics van inrrompre amb atacs que van costar la vida a 38 persones.
No s'esperen els resultats preliminars fins d'aquí un o dos dies en una ciutat marcada per anys de violència i mort, però es tenia l'esperança que aquestes eleccions durien l'estabilitat i un govern millor després de la sortida de les tropes dels Estats Units
El primer ministre, Nuri al-Maliki, ha assegurat que la victòria era a prop a Bagdad i al sud xiïta de l'Iraq. No obstant això, aquesta afirmació ho s'ha pogut verificar. “L'Estat de Dret de la Llista de Coalició és líder entre les altres llistes a Bagdad i també en altres províncies del sud”, ha afirmat Ali al-Dabbagh, portaveu del govern i l'Estat de Dret. Maliki s'enfronta a un repte difícil dels seus exaliats xiïtes islàmics agrupats a l'Aliança Nacional Iraquiana (INA). El Consell Suprem Islàmic Iraquià (SICI), que és part d'aquest bloc, afirma que la votació ha aparegut dividida en parts iguals entre Maliki i l'INA en el recompte inicial.
Minories més marginades que mai
Pel que fa al Kurdistan iraquià, el nou partit ha estat un repte per a Jalal Talabani, president de la Unió de Kurdistan (UPK), un dels grups que han dominat la política kurda durant dècades.
Tot i que la participació general s'estima al voltant del 55%, els funcionaris electorals assenyalen que a la província sunnita d'Anbar ha estat del 61%, i del 70% a Kirkuk, una província petroliera del nord, centre d'una amarga disputa territorial entre àrabs i kurds. Els vots sunnites indicaran si aquest col·lectiu té una participació real en la naixent democràcia de l'Iraq, sobretot després de la commoció del 2003, quan van perdre la seva posició relativament privilegiada sota Saddam Hussein.
Molts sunnites van sentir-se amenaçats quan un grup de xiïtes van vetar prop de 500 candidats abans de la votació per presumptes vincles amb el proscrit partit Baas, el de Sadam. Els sunnites creuen que no estan prou representats, sobretot després de les eleccions del 2005, per un Parlament que veta el poder de la majoria xiïta i la minoria kurda oprimida per Sadam.
Fragmentació política
Les faccions que representen aquestes comunitats ètniques i religioses s'han fragmentat. Alguns han forjat aliances que creuen les línies comunals, però tot i les noves combinacions pot crear-se una voluntat per formar un nou govern de coalició.
Les negociacions inevitables posaran a prova la fràgil democràcia de l'Iraq, així com les tropes dels Estats Units, la presència de les quals en teoria s'acaba el 31 d'agost. Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, pretén retirar totes les seves tropes de l'Iraq a finals del 2011, un calendari que només es variarà si la seguretat del país es deteriora greument.
No s'esperen els resultats preliminars fins d'aquí un o dos dies en una ciutat marcada per anys de violència i mort, però es tenia l'esperança que aquestes eleccions durien l'estabilitat i un govern millor després de la sortida de les tropes dels Estats Units
El primer ministre, Nuri al-Maliki, ha assegurat que la victòria era a prop a Bagdad i al sud xiïta de l'Iraq. No obstant això, aquesta afirmació ho s'ha pogut verificar. “L'Estat de Dret de la Llista de Coalició és líder entre les altres llistes a Bagdad i també en altres províncies del sud”, ha afirmat Ali al-Dabbagh, portaveu del govern i l'Estat de Dret. Maliki s'enfronta a un repte difícil dels seus exaliats xiïtes islàmics agrupats a l'Aliança Nacional Iraquiana (INA). El Consell Suprem Islàmic Iraquià (SICI), que és part d'aquest bloc, afirma que la votació ha aparegut dividida en parts iguals entre Maliki i l'INA en el recompte inicial.
Minories més marginades que mai
Pel que fa al Kurdistan iraquià, el nou partit ha estat un repte per a Jalal Talabani, president de la Unió de Kurdistan (UPK), un dels grups que han dominat la política kurda durant dècades.
Tot i que la participació general s'estima al voltant del 55%, els funcionaris electorals assenyalen que a la província sunnita d'Anbar ha estat del 61%, i del 70% a Kirkuk, una província petroliera del nord, centre d'una amarga disputa territorial entre àrabs i kurds. Els vots sunnites indicaran si aquest col·lectiu té una participació real en la naixent democràcia de l'Iraq, sobretot després de la commoció del 2003, quan van perdre la seva posició relativament privilegiada sota Saddam Hussein.
Molts sunnites van sentir-se amenaçats quan un grup de xiïtes van vetar prop de 500 candidats abans de la votació per presumptes vincles amb el proscrit partit Baas, el de Sadam. Els sunnites creuen que no estan prou representats, sobretot després de les eleccions del 2005, per un Parlament que veta el poder de la majoria xiïta i la minoria kurda oprimida per Sadam.
Fragmentació política
Les faccions que representen aquestes comunitats ètniques i religioses s'han fragmentat. Alguns han forjat aliances que creuen les línies comunals, però tot i les noves combinacions pot crear-se una voluntat per formar un nou govern de coalició.
Les negociacions inevitables posaran a prova la fràgil democràcia de l'Iraq, així com les tropes dels Estats Units, la presència de les quals en teoria s'acaba el 31 d'agost. Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, pretén retirar totes les seves tropes de l'Iraq a finals del 2011, un calendari que només es variarà si la seguretat del país es deteriora greument.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.