Política
Guanya Cameron, però sense majoria absoluta
Els primers resultats donen la victòria al conservador David Cameron, que segons els sondejos es quedaria a 21 escons de la majoria absoluta. Gordon Brown perdria un centenar d'escons i no aconseguiria formar govern amb els liberals de Nick Clegg, que només haurien obtingut una seixantena d'escons.
Gran Bretanya ha optat pel canvi després de tretze anys de govern laborista. A les 5 de la matinada (hora de Londres) els conservadors tenien adjudicats 219 escons, els laboristes, 161, i els liberals, 34. S'han d'adjudicar els 650 seients que té la cambra dels comuns. La majoria està fixada als 326.
De fet, les projeccions a partir d’enquestes fetes a peu d’urna per encàrrec de la BBC, Sky News i ITV, que totes tres cadenes van anunciar en tancar-se els col·legis electorals, ahir a les 22.00 hores, una més a Catalunya, ja apuntaven en aquesta direcció.
Tot i que 28 dels primers 56 resultats oficials, coneguts al voltant de les 01.50 hora local, una més a Catalunya, van ser guanyats pel laborisme, 14 pels conservadors i quatre per als liberals, repartint-se la resta entre altres formacions, el recompte indicava un gir en el vot cap als conservadors del 3.5%. Si això és reprodueix arreu dels 650 districtes, Cameron, que segons l’enquesta estaria a 21 seients de la majoria absoluta, encara s’hi podria acostar una mica més.
El sondeig suggeria un gir del 5,5% en els sufragis cap els tories. La variació de l’oscil·lació del vot d’un partit a un altre en les circumscripcions declarades, però, impedeix donar una imatge aproximada del parlament resultant fins i tot al voltant de les tres de la matinada.
D’entre aquesta quasi seixantena d’escons declarats es trobava el del districte de Kirkcaldy i Cowdenbeath, la circumscripció que defensava el primer ministre Gordon Brown. L’encara premier va obtenir el 64,5 % dels sufragis, més de cinc punts que en les eleccions de 2005.
Tot i així, Brown apareixia conscient de la més que possible desfeta, per bé que en cap moment la va concedir. En la seva al·locució, va assegurar que “és la meva obligació jugar el meu paper per ajudar a crear un govern fort”. Paraules que podrien suggerir dues possibilitats. D’una banda, que si els nombres l’hi permeten, tractaria d’explorar la possibilitat d’una coalició amb els liberals. O, d’una altra, que si per fer-la possible el preu és el seu cap, podria oferir-lo a Nick Clegg.
Segons la mostra, Cameron només hauria aconseguit una majoria suficient (305), que li permetria governar, si bé necessitaria suport dels unionistes d’Irlanda del Nord (Ulster Unionist Party), amb els que té una aliança, i potser el dels també unionistes del DUP.
La tradicional lentitud amb què es fa el recompte al Regne Unit, i el fet que hagin coincidit els comicis generals amb eleccions locals a Anglaterra, no feia possible en tancar l’edició garantir al cent per cent el nom del nou inquilí de Downing Street. Tampoc en aquest moment hi ha totals de participació, tot i que podria situar-se entorn el 70%.
Un precedent històric, el que el 1992 va protagonitzar el també conservador John Major, fa necessari mantenir la prudència abans de pronunciar-se. En aquell any, quan les enquestes abans de la jornada electoral donaven com a favorit al líder laborista de l’època, Neil Kinnock, i les que es van fer a peu d’urna apuntaven a la configuració d’un parlament sense majoria absoluta, el mateix que en surt de la mostra, Major va capgirar els pronòstics i va aconseguir el control dels Comuns.
Una de les dades que sobta de la mostra és l’assignació feta al partit Liberal-demòcrata de Nick Clegg, de 61 diputats, un menys que el 2005. L’impacte que en la campanya ha tingut Clegg, la valoració positiva que n’ha tret després dels tres debats, fa que el nombre de seients semblin massa pocs.
A la llum de les primeres estimacions, seria David Cameron qui tindria el dret moral a intentar formar govern. Les primeres argumentacions que a través de les cadenes de televisió britàniques emetien dirigents dels tories apuntaven en aquest sentit. Poc després de conèixer el resultat de la mostra, Nick Clegg va declarar que si algú té “dret” a acostar-se al seu partit per intentar formar govern són els conservadors.
Al llarg de la nit es van anar coneixent dades sobre irregularitats durant la jornada electoral. En alguns col·legis es van acabar les paperetes d’alguns partits i en altres, a causa de l’afluència de públic, es va permetre votar més enllà de les 22.00 hores. Un “escàndol” així, segons el qualificava la BBC, podria provocar un seguit de reclamacions legals.
De fet, les projeccions a partir d’enquestes fetes a peu d’urna per encàrrec de la BBC, Sky News i ITV, que totes tres cadenes van anunciar en tancar-se els col·legis electorals, ahir a les 22.00 hores, una més a Catalunya, ja apuntaven en aquesta direcció.
Tot i que 28 dels primers 56 resultats oficials, coneguts al voltant de les 01.50 hora local, una més a Catalunya, van ser guanyats pel laborisme, 14 pels conservadors i quatre per als liberals, repartint-se la resta entre altres formacions, el recompte indicava un gir en el vot cap als conservadors del 3.5%. Si això és reprodueix arreu dels 650 districtes, Cameron, que segons l’enquesta estaria a 21 seients de la majoria absoluta, encara s’hi podria acostar una mica més.
El sondeig suggeria un gir del 5,5% en els sufragis cap els tories. La variació de l’oscil·lació del vot d’un partit a un altre en les circumscripcions declarades, però, impedeix donar una imatge aproximada del parlament resultant fins i tot al voltant de les tres de la matinada.
D’entre aquesta quasi seixantena d’escons declarats es trobava el del districte de Kirkcaldy i Cowdenbeath, la circumscripció que defensava el primer ministre Gordon Brown. L’encara premier va obtenir el 64,5 % dels sufragis, més de cinc punts que en les eleccions de 2005.
Tot i així, Brown apareixia conscient de la més que possible desfeta, per bé que en cap moment la va concedir. En la seva al·locució, va assegurar que “és la meva obligació jugar el meu paper per ajudar a crear un govern fort”. Paraules que podrien suggerir dues possibilitats. D’una banda, que si els nombres l’hi permeten, tractaria d’explorar la possibilitat d’una coalició amb els liberals. O, d’una altra, que si per fer-la possible el preu és el seu cap, podria oferir-lo a Nick Clegg.
Segons la mostra, Cameron només hauria aconseguit una majoria suficient (305), que li permetria governar, si bé necessitaria suport dels unionistes d’Irlanda del Nord (Ulster Unionist Party), amb els que té una aliança, i potser el dels també unionistes del DUP.
La tradicional lentitud amb què es fa el recompte al Regne Unit, i el fet que hagin coincidit els comicis generals amb eleccions locals a Anglaterra, no feia possible en tancar l’edició garantir al cent per cent el nom del nou inquilí de Downing Street. Tampoc en aquest moment hi ha totals de participació, tot i que podria situar-se entorn el 70%.
Un precedent històric, el que el 1992 va protagonitzar el també conservador John Major, fa necessari mantenir la prudència abans de pronunciar-se. En aquell any, quan les enquestes abans de la jornada electoral donaven com a favorit al líder laborista de l’època, Neil Kinnock, i les que es van fer a peu d’urna apuntaven a la configuració d’un parlament sense majoria absoluta, el mateix que en surt de la mostra, Major va capgirar els pronòstics i va aconseguir el control dels Comuns.
Una de les dades que sobta de la mostra és l’assignació feta al partit Liberal-demòcrata de Nick Clegg, de 61 diputats, un menys que el 2005. L’impacte que en la campanya ha tingut Clegg, la valoració positiva que n’ha tret després dels tres debats, fa que el nombre de seients semblin massa pocs.
A la llum de les primeres estimacions, seria David Cameron qui tindria el dret moral a intentar formar govern. Les primeres argumentacions que a través de les cadenes de televisió britàniques emetien dirigents dels tories apuntaven en aquest sentit. Poc després de conèixer el resultat de la mostra, Nick Clegg va declarar que si algú té “dret” a acostar-se al seu partit per intentar formar govern són els conservadors.
Al llarg de la nit es van anar coneixent dades sobre irregularitats durant la jornada electoral. En alguns col·legis es van acabar les paperetes d’alguns partits i en altres, a causa de l’afluència de públic, es va permetre votar més enllà de les 22.00 hores. Un “escàndol” així, segons el qualificava la BBC, podria provocar un seguit de reclamacions legals.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.