Política
L'alcalde d'Arenys hauria anat a la presó fa quatre anys
La fiscal superior de Cayalunya, Teresa Compte, adverteix per escrit als seus subordinats que ja no poden perseguir les consultes populars penalment. El càstig, introduït per Aznar el 2003, va ser abolit el 2005
Els fiscals de Catalunya estan advertits i l'alcalde d'Arenys de Munt, salvat. No anirà a la presó, tot i que sí que l'haurien pogut engarjolar si hagués donat suport a la consulta popular del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) fa quatre anys.
Per evitar més tensions entre l'aparell estatal i Catalunya i davant l'evidència que "d'altres municipis han manifestat la voluntat de promoure consultes similars", la fiscal superior Teresa Compte Massachs –màxima representant al país de l'organisme espanyol dirigit per Cándido Conde Pumpido– ha enviat la instrucció urgent 6/09 als seus subordinats. En el text, els recorda que la tipificació com a delicte de la convocatòria o suport a referèndums no autoritzats per l'Estat va desaparèixer del Codi Penal el juny de 2005, amb una llei orgànica d'article únic que derogava una de les mesures estrella d'Aznar contra Ibarretxe.
El desembre de 2003, el PP va forçar al Senat l'aprovació de la llei orgànica 20/2003, pensada per parar els peus a l'aleshores lehendakari, José María Ibarretxe, que havia anunciat que convocaria una consulta popular d'autodeterminació a Euskadi amb permís de l'Estat o sense. Establia que les autoritats que organitzessin referèndums no autoritzats serien castigats amb penes d'entre 3 i 5 anys de presó. I les que tan sols hi donessin suport –com ha estat el cas de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra–, serien engarjolades entre 1 i 3 anys.
L'aprovació d'aquesta norma va provocar un gran rebombori al Senat, i l'oposició en bloc es va negar a participar en la votació, però es va aprovar amb els 179 vots del PP. El PSOE va criticar amb duresa la decisió de l'últim govern de José María Aznar, però després l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va estar més d'un any al poder fins que va promoure l'abolició d'aquest càstig, amb una altra llei orgànica, la 2/2005, del 22 de juny d'aquell any.
El fantasma d'aquesta norma, que va tenir un any i mig de vida, s'ha agitat aquests dies en el cap de Teresa Compte, que ha volgut assegurar-se que els seus fiscals saben que, "en el cas de convocatòria i realització pacífica d'aquestes consultes, fetes en aquest cas a instàncies d'una associació privada", han "d'abstenir-se de la incoació de diligències penals" i fins i tot demanar-ne el sobreseïment si alguna acusació particular presenta una denúncia penal en aquest sentit.
"En qualsevol cas, el trencament del caràcter pacífic i la utilització de la violència, tant per partidaris com per detractors [de la consulta] sí que està previst al Codi Penal", recorda Compte.
Per evitar més tensions entre l'aparell estatal i Catalunya i davant l'evidència que "d'altres municipis han manifestat la voluntat de promoure consultes similars", la fiscal superior Teresa Compte Massachs –màxima representant al país de l'organisme espanyol dirigit per Cándido Conde Pumpido– ha enviat la instrucció urgent 6/09 als seus subordinats. En el text, els recorda que la tipificació com a delicte de la convocatòria o suport a referèndums no autoritzats per l'Estat va desaparèixer del Codi Penal el juny de 2005, amb una llei orgànica d'article únic que derogava una de les mesures estrella d'Aznar contra Ibarretxe.
El desembre de 2003, el PP va forçar al Senat l'aprovació de la llei orgànica 20/2003, pensada per parar els peus a l'aleshores lehendakari, José María Ibarretxe, que havia anunciat que convocaria una consulta popular d'autodeterminació a Euskadi amb permís de l'Estat o sense. Establia que les autoritats que organitzessin referèndums no autoritzats serien castigats amb penes d'entre 3 i 5 anys de presó. I les que tan sols hi donessin suport –com ha estat el cas de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra–, serien engarjolades entre 1 i 3 anys.
L'aprovació d'aquesta norma va provocar un gran rebombori al Senat, i l'oposició en bloc es va negar a participar en la votació, però es va aprovar amb els 179 vots del PP. El PSOE va criticar amb duresa la decisió de l'últim govern de José María Aznar, però després l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va estar més d'un any al poder fins que va promoure l'abolició d'aquest càstig, amb una altra llei orgànica, la 2/2005, del 22 de juny d'aquell any.
El fantasma d'aquesta norma, que va tenir un any i mig de vida, s'ha agitat aquests dies en el cap de Teresa Compte, que ha volgut assegurar-se que els seus fiscals saben que, "en el cas de convocatòria i realització pacífica d'aquestes consultes, fetes en aquest cas a instàncies d'una associació privada", han "d'abstenir-se de la incoació de diligències penals" i fins i tot demanar-ne el sobreseïment si alguna acusació particular presenta una denúncia penal en aquest sentit.
"En qualsevol cas, el trencament del caràcter pacífic i la utilització de la violència, tant per partidaris com per detractors [de la consulta] sí que està previst al Codi Penal", recorda Compte.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
