L'espanyolització d'Euskadi incomoda Catalunya
Els resultats dels comicis de l'1 de març han dibuixat un nou mapa polític a Euskadi en què els dos grans partits espanyolistes s'han erigit com a guanyadors tot i haver perdut les eleccions. El pacte PSE-PP permetrà al socialista Patxi López convertir-se en el nou lehendakari i treure del govern el PNB amb Juan José Ibarretxe al capdavant. La unió dels dos grans partits estatals, del bloc "constitucionalista", acabarà desbancant del poder els nacionalistes bascos. Amb aquest nou mapa polític, Catalunya es queda sola a l'Estat com a única representant d'un govern les formacions del qual defensen la plurinacionalitat i el sobiranisme.
Diversos analistes consultats per l'AVUI.cat per valorar el resultat electoral basc coincideixen a remarcar que la situació a Euskadi no té res a veure amb Catalunya, tot i que sí que pot arribar a tenir conseqüències. Pel politòleg Jordi Sànchez, "és evident" que el possible pacte PSE-PP resulta "incòmode per al tripartit" perquè "alimenta el discurs d'aquells que creuen i diuen que l'objectiu dels socialistes és acabar amb els nacionalistes anomenats perifèrics". Per Sànchez això situa Montilla i els seus socis d'ERC i ICV en "l'ull de l'huracà de no poques mirades a Catalunya". A més, dels resultats d'Euskadi i Galícia s'evidencia que dels governs en coalició "qui en treu major profit electoral és el partit gran", cosa que ha de posar en alerta ERC i ICV de cara als pròxims comicis catalans.
Per Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, el pacte de les "forces espanyolistes" al País Basc evidencia que el PSOE i el PP veuen "l'Estat espanyol de la mateixa manera" i aquest avançament "en l'obtenció de l'espai ha de mantenir en alerta totes les forces polítiques catalanes". Sabata destaca que les "aparents diferències ideològiques" entre el PSOE i el PP passen a un segon pla quan del que es tracta és de "marginar el nacionalisme per anteposar l'anomenada raó d'Estat".
Segons el director de la fundació CatDem, l'historiador Agustí Colomines, el que ha passat a Euskadi "va començar a Catalunya amb el primer tripartit. El tot s'hi val va començar el 2003 i els qui han d'aprendre la lliçó són els independentistes que donen suport als seus contraris".
"Si fos militant del PSE o del PSOE em sentiria molt incòmode amb el possible pacte PSE-PP". Així de taxatiu es mostra l'escriptor Jordi Coca, que considera que el resultat electoral basc "hauria de servir perquè els partits dits nacionalistes es plantegin què volen ser quan siguin grans". Per Coca, en aquesta segona legislatura el PSOE està fent una política "molt propera al PP" i el pacte a Euskadi evidencia "una mena d'entreguisme" als populars que és de suposar que no serà gens generós". Amb tot, considera que aquest nou panorama basc no té per què influenciar Catalunya, tot i que assegura que la clau la té el PSC.
Nou panorama al Congrés
I és que, com diu Josep Ramoneda, director del CCCB, tot i que que les estructures polítiques a Euskadi i Catalunya són "prou diferenciades perquè les analogies siguin escasses", el pacte entre els dos partits nacionalistes espanyols "pot tenir un efecte negatiu indirecte: complicar encara més la qüestió del finançament, per la nova situació parlamentària del PSOE". I és que el nou mapa polític farà que el PNB perdi força a Madrid i que, per tant, els socialistes busquin ara el suport de CiU per a la resta de la legislatura.
Aquest nou paper dels nacionalistes catalans pot fer, segons l'analista polític Oriol Bartomeus, que el govern tripartit pateixi. És una situació complicada, per exemple per a CiU, que pot buscar pactes amb Zapatero a canvi d'alguna cosa, però alhora rebre bufetades des de Catalunya. De la mateixa manera, el PSC, que té en l'aire l'acord de finançament, es troba en el dilema d'enfrontar-se o no amb "el seu germà gran", cosa que pot tenir "conseqüències incalculables", segons Bartomeus.
Per Salvador Cardús, en canvi, "és clar" que fins que no es resolgui l'acord de finançament i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut "CiU no decidirà res" sobre donar o no suport a Zapatero al Congrés.
"Un mentider i un triler"
Agustí Colomines és més radical assegurant que Zapatero és "un mentider i un triler i dolent com a governant". Per ell només hi ha un únic consell possible sobre un nou canvi d'estratègia de la federació nacionalista a Madrid: "Distància sanitària necessària" amb el PSOE. A més, per Colomines, els qui poden fer alguna cosa a Madrid són els socialistes catalans "amb els seus 25 diputats". El mateix pensen Mònica Sabata i Josep Ramoneda, que considera que ara s'obre una "oportunitat" per als partits catalans de pressionar fort si tots –també el PSC– posen els trumfos que tenen sobre la taula". "Esperem que els partits catalans no actuïn en clau tacticista i que, al contrari, vetllin pels interessos del nostre país", insisteix Sabata.
En allò que coincideixen tots els analistes consultats és que el missatge que es transmet des de Madrid sobre una "contracció del nacionalisme" és totalment fals, tant a Euskadi com a Galícia i a Catalunya. Per Jordi Sànchez, la "realitat social del nacionalisme és molt més estable del que aparenta". Per Cardús i Ramoneda, "és totalment fals" i per Colomines, "irreal". "La clau per als propers anys és que el nacionalisme i el sobiranisme han de saber dibuixar bé el seu full de ruta sense les influències de la política o les opinions de Madrid. Només així avançarem en la construcció del nostre país", conclou Sabata.
