"Quan aparegui la sentència del TC es veurà si la C de PSC pesa"

Ferran Requejo analitza en aquesta entrevista el canvi que pot comportar la sentència contra l'Estatut, amb una gran regressió. Pot fer créixer l'independentisme, però també amb el risc d'una reacció d'escuma de cervesa.

¿Hi ha algun precedent internacional que un projecte ratificat pel poble després sigui modificat per un alt tribunal, com passarà amb l'Estatut?
Sí, això ha passat als Estats Units. Hi ha hagut iniciatives ratificades en algun dels Estats que han arribat al Tribunal Suprem. Als EUA el Suprem fa de Tribunal Constitucional, perquè no existeix aquest com a tal.

¿I allà crea un conflicte de legitimitat com succeeix aquí?
No. Allà consideren que el control de constitucionalitat el fa el Suprem. Però, esclar, són temes menors, mai es tracta de la regulació de l'autogovern de l'Estat. Són qüestions com una llei de l'avortament o del joc, no el marc establert.

Com valora que la reacció dels partits catalans davant la previsible sentència sigui demanar la reforma del TC, o la seva inhabilitació?
Està bé que s'hagi donat una resposta, però és transitori. S'ha donat la imatge que les principals forces del país estan unides, però la prova de foc vindrà després. Quan surti la sentència, la ciutadania de Catalunya està esperant de forma majoritària el lideratge polític. És un repte en primer lloc per al govern i per a la presidència de la Generalitat, però també per al Parlament. En aquests casos l'experiència internacional demostra que és molt important el lideratge estrictament polític. La societat civil s'hi pot afegir, pot organitzar una manifestació, però és limitat. Quan un país afronta una crisi d'aquesta transcendència hi ha d'haver direcció política.

¿L'ha sorprès l'actitud de Zapatero desentenent-se del fet que el TC emeti una sentència dura?
Zapatero ha mostrat una greu immaduresa política. Sembla que no sabia gaire bé el que tenia entre mans. I això ha coincidit amb una dependència molt gran del TC respecte a les dues grans forces polítiques espanyoles, el PSOE i el PP. Quan s'ha vist, però, que alguns dels juristes no eren tan dòcils als mandats partidaris, la primera reacció que ha tingut ha estat desentendre-se'n. Ja tenia molts altres problemes sobre la taula. Ha estat una actitud política amorfa i erràtica.

Precisament aquesta actitud està tibant molt les relacions entre el PSC i el PSOE. Pot tenir conseqüències?
És una qüestió empírica. De moment el PSC mai ha tingut una posició d'enfrontament clar, ni tan sols mínim, amb el PSOE en la política espanyola. En cas d'una sentència molt desfavorable, i si el PSOE torna a mirar al sostre acatant-la i punt, i no té política clara, serà una font de tensió. Però de moment no hi ha cap base per pensar que el PSC adoptarà una postura catalanista, si això vol dir un enfrontament amb el PSOE. Ara, s'haurà de veure, perquè la sentència també serà un fet molt gran, que no havia passat mai. S'haurà de veure si la C de PSC pesa, almenys com la P de partit.

Després dels recursos que van presentar el popular Mariano Rajoy i el socialista Enrique Múgica hem de donar per morta l'Espanya plural, l'Espanya federal, la Sefarad d'Espriu?
L'Espanya plural no ha existit mai en l'ordenament jurídic, era un projecte de Pasqual Maragall quan va accedir a la Generalitat. I tècnicament Espanya tampoc és una federació. La sentència serà una involució clara del model autonòmic que en alguns punts pot quedar fins i tot pitjor que en l'Estatut del 1979. Per tant serà un fracàs de l'objectiu d'acomodar una realitat diversa de l'Estat. I això pot tenir conseqüències en el futur.

¿Vostè creu que s'originarà un tsunami independentista?
El catalanisme polític dels darrers anys és més reactiu que actiu. Reacciona més davant d'una agressió que no pas té corrents de fons per construir model amb una estratègia ben estructurada. Ara bé, l'agressió de la sentència està augmentant l'independentisme. Segurament arriba a un 20% de la població. Podria ser que el catalanisme comenci a ser independentista a partir de la sentència. Ara bé, parlar de secessió és una cosa molt seriosa. La independència no vindrà en tres mesos, i hi ha coses que s'han d'evitar.

Quines?
S'ha d'evitar una resposta d'escuma de cervesa: molt explosiva, que sembla que hagi de provocar 4 revolucions, però que s'acaba en setmanes i amb desencant. També s'ha d'evitar l'independentisme adolescent, que ho vol tot ja per ara i no sap calcular costos, ni fer bona estratègia. Des de l'emotivitat no es construeix un projecte polític, cal la majoria social. Un procés de secessió només es pot fer des d'una transversalitat de partits. I després hi ha qui lidera el procés cap a la independència. Tinc dubtes que qualsevol dels dirigents que hi ha ara estigui en disposició d'aconseguir aquest lideratge. Ara bé, el procés sí que té recorregut.