Política

Urnes enmig del caos

Els afganesos elegeixen avui president sota l’amenaça dels talibans i en un clima de violència

És el cinquè país més pobre del món amb el 42% de la població vivint amb menys de catorze dòlars al mes, té una taxa d’alfabetització del 23%, una esperança de vida de 43 anys i està immers en una guerra des del desembre del 2001. I malgrat tot, avui celebra eleccions presidencials i provincials suposadament democràtiques.

Prop de 15 milions de ciutadans, segons la Comissió Electoral Afganesa, escolliran avui el president del país i els seus diputats provincials. I ho faran sota l’amenaça dels talibans, disposats –diuen– a matar tothom qui gosi acostar-se als col·legis electorals i en un clima de creixent violència.

“Tothom sap que les eleccions no seran perfectes, però si el nou líder electe, tant si és Hamid Karzai com algun dels seus oponents, és vist com a legítim als ulls dels afganesos, els comicis seran un èxit”, comenta a l’AVUI John Dempsey, cap de l’oficina del United States Institute for Peace a Kabul. “El que és important és que es percebin com a justes i obertes”, afegeix Dempsey.

De moment, la netedat del procés està en qüestió. Els darrers dies hi ha hagut denúncies de compra de targetes de votació falses i moviments sospitosos, com el fet que un gran nombre de dones s’hagin registrat per votar en zones on, tradicionalment, estan recloses a casa i al marge dels afers públics. Tampoc ajuden a confiar en la transparència les coaccions que exerceixen els poderosos líders tribals locals i l’altíssima taxa d’analfabetisme.

“Les eleccions dutes a terme a l’ombra de les pistoles, els senyors de la guerra, una corrupció galopant i les forces d’ocupació no tenen cap legitimitat”, diu Malalai Joia, exdiputada afganesa amenaçada de mort pels líders tribals.

Les enquestes indiquen que Karzai guanyarà les eleccions, però no és clar que obtingui més del 50% necessari per evitar una segona volta a l’octubre que, amb tota probabilitat, seria contra l’exministre d’Exteriors, el tadjik Abdul·lah Abdul·lah.

Tutela dels EUA
Guanyi qui guanyi, però, tindrà un marge de maniobra limitat. A hores d’ara, el govern afganès només controla una petita part del país, Kabul i rodalia i poca cosa més, mentre que la resta del territori és en mans dels talibans o bé dels anomenats senyors de la guerra. Sense comptar, esclar, que qualsevol iniciativa que prengui està vigilada de prop pels Estats Units i els seus aliats.

Amb aquests condicionants, el nou president ha de fer front a la tasca titànica d’estabilitzar un país devastat per les successives guerres que ha patit des de la independència del Regne Unit, el 1919. Des d’aleshores, les grans potències mundials han discutit, a cops de bomba, bona part de les seves diferències en aquell territori estratègic.

El llegat de tot plegat és desolador. “La pobresa extrema és tal que hi ha gent que es ven els fills per només 10 dòlars per poder-se comprar una barra de pa!”, denuncia Joia. “La major part de la nació –continua– viu per sota del llindar de la pobresa”, mentre que els qui controlen el negoci de l’opi s’embutxaquen quantitats indecents de diners, remarca.

Ningú no dubta que les eleccions d’avui seran com a mínim imperfectes, però de com es gestioni el resultat en depèn el futur del país i l’èxit de la missió internacional comandada pels Estats Units. “La major part dels afganesos no volen el retorn dels talibans, però si l’alternativa és un govern il·legítim que no doni els serveis bàsics als ciutadans, molts preferiran tornar als dies de llei i ordre del règim talibà”, alerta Dempsey.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

25 de juliol: Ple del Parlament per aprovar el nou vot telemàtic

barcelona
judicial

Puigdemont, Alay i Boye es querellen contra el jutge Aguirre

barcelona
GUERRA A EUROPA

Orbán es reuneix amb Zelenski a Kíiv, per primer cop des de la invasió russa

BARCELONA

Junts abandona el govern per discrepàncies greus amb l’alcalde

lloret de mar
GUERRA A GAZA

Almenys vuit morts en nous atacs israelians a Khan Iunis, al sud de la Franja

BARCELONA
judicial

Els 46 policies investigats per les càrregues de l’1-O, amnistiats

barcelona
política

Maragall assenyala el director de Comunicació d’ERC

barcelona
ESTATS UNITS

Trump invoca el reconeixement de la immunitat per frenar el cas de l’actriu porno

BARCELONA
judicial

Mas recorre contra la investigació per traïció en el ‘cas Volhov’ i acusa el jutge de “frau processal”

barcelona