Radiografia del model: Salgado afina la partitura de Solbes

En una de les seves últimes sentències sobre el model de finançament abans de ser cessat com a vicepresident econòmic, Pedro Solbes va esquivar amb sornegueria les ràfegues de preguntes sobre la xifra dels recursos addicionals que aportaria l’Estat. “Estarà més a prop dels 7.000 que de zero”, i se’n va escapolir. A punt de complir tot just cent dies al càrrec, Elena Salgado va estar ahir a punt d’espatllar l’auguri del seu admirat Solbes anunciant que l’Estat aportarà finalment una xifra “lleugerament superior als 11.000 milions”. És la gran esmena de Salgado a una partitura que va heretar de Solbes i amb el qual no ha dubtat de compartir drets d’autor.

Recursos addicionals
La xifra lleugerament superior als 11.000 milions s’aporta de forma gradual fins al 2012. En l’enviament a les autonomies, Salgado no hi ha explicitat deliberadament quina part li pertoca a cada una per evitar una guerra de xifres i perquè cada una es calculi la seva.

Ajust anual de població
El caducat cens del 1999, que era la base estàtica de l’anterior model, es canvia pel cens del 3 de juny del 2009. En 10 anys, la població de les autonomies de règim comú (totes tret d’Euskadi i Navarra) ha passat de 37,4 a 43,7 milions d’habitants, amb increments desiguals que van des dels 796 habitants que ha sumat Astúries fins a 1.290.000 que ha guanyat Catalunya. La població, que és la variable principal per assignar els recursos, està ajustada segons dispersió i densitat, envelliment, insularitat i joves en edat escolar. A diferència de l’anterior, en aquest model el cens s’actualitzarà cada any per evitar l’absurd sobre el qual ironitzava el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña: “Si una bomba atòmica caigués sobre una comunitat autònoma i no hi quedés ni un habitant, l’any següent el vell model li assignaria els mateixos recursos”.

El cistell dels impostos
El nou model es lliga a un nou cistell d’impostos compartits en IRPF (del 33% al 50%), IVA (del 33% al 50%) i impostos especials (del 40% al 58%). Salgado cita l’augment recent dels impostos sobre tabac i hidrocarburs entre el 7% i el 10% com a exemple del que les autonomies guanyaran, ja que ara tindran un 18% més del pastís d’aquests impostos especials.

Anivellament al 75%
L’escull en què es van encallar Solbes i Castells era el pes del primer fons dels serveis bàsics que cal anivellar (sanitat, educació i dependència). Si per Castells era entre el 65% i el 75% dels recursos totals, per Solbes era entre el 75% i el 85%. Salgado ho resol fixant el 80% però amb una excepció: d’aquesta bossa comuna el 75% prové de les autonomies i el 5% de l’Estat. És a dir, cada comunitat autònoma disposarà del 25% dels recursos tributaris per fer i desfer. “De cada euro recaptat en una autonomia pel fet de ser dinàmica, 0,75 cèntims es distribuiran entre la resta”, va dir Salgado per presumir tant de l’augment de solidaritat com del nou marge fiscal que s’obre.

Finançament per càpita
L’anivellament al 75% condiciona el finançament per càpita, que ara té un diferencial de 40 punts i que caurà a 30. “Totes no poden estar per sobre de la mitjana”, va clamar Salgado resumint un impossible matemàtic. Salgado cita només Catalunya, “lleugerament per sobre de la mitjana” ja en el primer any.

Fons de serveis bàsics
Aquest fons es nodreix de la bossa comuna de l’anivellament (75% d’autonomies i 5% de l’Estat). El 80% dels recursos del sistema es destinen a garantir idèntic finançament per a sanitat, educació i serveis socials a tots els ciutadans al marge de la comunitat autònoma on resideixin. No és finalista, així que l’Estat canalitza els recursos però no comprova si efectivament es destinen a cobrir els serveis indicats. “Si una autonomia decidís no atendre aquests serveis podria no fer-ho”, reconeix Salgado. Es calcula amb la població ajustada però, en sanitat, recull set grups d’edat on prima els menors de 4 anys, el grup entre 65 i 74 anys i els de més de 75.

Fons de Suficiència
El renovat fons assegura l’status quo el primer any del model perquè cap autonomia no hi perdi. Evoluciona amb els ingressos tributaris estatals. Pesa el 16,5% del total del sistema.

Doble convergència
El fons de convergència és doble. Mentre que un fons de competitivitat premia les comunitats dinàmiques animant l’autonomia financera, el de cooperació compensa les de menys renda i que perdin població.
Representen el 3,5% del sistema.

Dotació per a llengües
Rodríguez Zapatero havia promès un fons per al cost de tenir llengües cooficials a l’exmandatari gallec Emilio Pérez Touriño al desembre. El fons serà per a Galícia, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.