Venç el termini imposat per Obama per tancar Guantánamo

El termini que el president del Estats Units, Barack Obama, va donar al seu govern per clausurar la controvertida presó de Guantánamo va vèncer ahir i això suposa una nova promesa incomplerta del mandatari nord-americà, que aquests dies no pot celebrar l’aniversari dels primers dotze mesos a la Casa Blanca amb gaires alegries. Obama encara espera poder tancar la presó que els EUA tenen a l’illa de Cuba, però de moment no hi ha data per fer-ho.

En una de les seves primeres mesures com a president, Obama va firmar el 22 de gener del 2009 l’ordre de tancament de Guantánamo en el termini d’un any. Però va cometre un primer error de càlcul. Va subestimar la resistència dels legisladors, incloent-hi els membres del Partit Demòcrata, a admetre l’entrada dels detinguts en territori nord-americà, encara que fos per tenir-los presos. El segon error va ser sobreestimar la disposició dels aliats a acceptar l’acolliment de presoners.

Obama “no assolirà l’objectiu que es va marcar fa un any, però el president, el seu equip de seguretat nacional i els nostres generals a l’Iraq i l’Afganistan són conscients de l’ajut que Guantánamo dóna a Al-Qaida a l’hora de reclutar [seguidors]”, va afirmar abans d’ahir el portaveu presidencial Robert Gibbs. “Per mantenir segura la població nord-americana, el president va prometre tancar Guantánamo i això farà”, va assegurar Gibbs, sense precisar quan.

Vuit anys d’operacions
Les organitzacions de defensa dels drets humans han expressat la seva decepció amb Obama perquè no compleix la promesa de tancar el presidi localitzat a la base nord-americana situada a Cuba, que acaba de complir vuit anys d’operacions.

“Anem en la bona direcció i, si es triga més temps, què hi farem, però l’objectiu i la nostra voluntat continuen sent els mateixos”, comentava ahir Janet Napolitano, secretària nord-americana de Seguretat.

A la presó hi ha encara uns 198 detinguts, després que el mandatari nord-americà aconseguís transferir-ne 44 l’any passat, bé repatriats o bé enviats a tercers Estats, entre els quals hi ha onze països europeus. Els últims han estat dos algerians que van viatjar cap al seu país fa poc, segons el departament de Justícia. Quatre més seran alliberats en els pròxims dies i al voltant de 20, abans de l’estiu.

Precisament, un comitè d’experts del departament de Justícia nord-americà ha conclòs que uns 50 dels 196 presumptes terroristes que encara estan reclosos a Guantánamo haurien de continuar sent sotmesos a les lleis de la guerra, privats de la seva llibertat indefinidament i sense dret a ser jutjats pels tribunals federals, segons informaven ahir fonts de l’administració nord-americana al diari The Washington Post.

Presos “perillosos”
Aquesta és la primera vegada que l’administració nord-americana indica quants reclusos del centre són massa “perillosos” per ser alliberats. Però, per contra, tampoc se’ls pot jutjar per por que el tribunal consideri que les proves recopilades pels serveis d’intel·ligència es van obtenir sota coacció i, per tant, no tindrien validesa.

La investigació recomana també dividir en tres grups els reclusos: uns 35 haurien de ser jutjats per un tribunal federal o militar, un mínim de 110 haurien de ser alliberats de manera immediata o eventual, i al voltant de 50 haurien de quedar detinguts indefinidament.

A més, dins el grup dels 110 presos que haurien de ser alliberats s’estableixen dues categories. Al voltant de 80, entre els quals hi ha 30 iemenites, podrien ser immediatament repatriats o enviats a tercers països. Mentre que una trentena de reclusos iemenites no haurien de ser tornats al Iemen fins que el govern del país àrab, que està en plena campanya contra la xarxa Al-Qaida, aconsegueixi garantir certes condicions d’estabilitat.