Els mil plans B d’Esquerra

La “pau dura­dora” de la qual van pre­su­mir els diri­gents d’Esquerra quan Carod va renun­ciar a encapçalar la can­di­da­tura dels repu­bli­cans a les elec­ci­ons cata­la­nes no evita els des­en­con­tres entre l’apa­rell del par­tit i els caro­dis­tes. La mani­fes­tació que pro­mou Òmnium Cul­tu­ral con­tra la sentència del TC sobre l’Esta­tut n’és el dar­rer exem­ple.

Si en un prin­cipi el por­ta­veu de la for­mació, Ignasi Llo­rente, va anun­ciar el suport del par­tit a la marxa, només dos dies més tard el con­se­ller Josep Huguet afir­mava que la mani­fes­tació no era “la solució”. L’endemà, però, rec­ti­fi­cava i en un arti­cle al seu blog va anun­ciar que assis­ti­ria a la mani­fes­tació, cosa que el con­ver­tia en el pri­mer mem­bre del govern que de moment sor­tirà al car­rer con­tra la reta­llada de l’Esta­tut.

La marxa pre­ven­tiva de Carod
Per aca­bar d’embo­li­car la troca, el vice­pre­si­dent del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va des­pen­jar dilluns amb la pro­posta de fer coin­ci­dir la mani­fes­tació de la Diada amb una de sim­ple pressió al TC. Carod defensa una marxa pre­ven­tiva perquè, a parer seu, no ser­vi­ria de res fer-la a poste­ri­ori. Durant la inau­gu­ració de l’UCE a Prada, el con­se­ller Huguet pro­po­sava alhora impul­sar des del Par­la­ment una reforma de la Cons­ti­tució perquè “el model autonòmic està esgo­tat”.

Vint-i-qua­tre hores més tard, el con­se­ller de Gover­nació, Jordi Ausàs, va fer pública la seva dis­crepància amb la pro­posta de Carod en asse­nya­lar que era “difícil fer una mani­fes­tació con­tra el con­tin­gut d’una sentència que encara no s’ha produït”. I el pre­si­dent del grup muni­ci­pal d’ERC a Bar­ce­lona, Jordi Por­ta­be­lla, mani­fes­tava ahir en una entre­vista a l’AVUI que la marxa s’havia de fer “lògica­ment quan se sàpiga la sentència”.

Davant d’aquest ram de decla­ra­ci­ons, Puig­cercós va eme­tre un comu­ni­cat ahir on fixa la posició del par­tit i subrat­lla que se sumarà a la ini­ci­a­tiva “un cop es cone­gui la sentència i en el cas que sigui des­fa­vo­ra­ble”. La calma va durar poc. El secre­tari d’Indústria, el caro­dista Antoni Soy, va ins­tar encara des de Prada a sor­tir al car­rer abans perquè “després ja no hi haurà res a fer”.

Però la dar­rera pro­posta arri­bava de la mà del dipu­tat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que plan­teja “una reti­rada tran­sitòria dels dipu­tats cata­lans” a Madrid en el supòsit que es lamini l’Esta­tut, emu­lant el que va fer Fran­cesc Cambó el 1918 quan el Congrés va rebut­jar el pro­jecte d’Esta­tut.