La tisora del tribunal

El 19 d’agost passat l’AVUI ja va informar del transcendent canvi que s’havia produït al Tribunal Constitucional, que anava cap a la retallada directa d’articles emblemàtics de l’Estatut. Les filtracions posteriors sobre detalls de la sentència han anat confirmant dia a dia aquesta informació de contingut polític. El nus del que ha succeït al Constitucional és el canvi de posició que ha tingut el magistrat Manuel Aragón, que fins llavors era l’interlocutor de l’actual ministre Francisco Caamaño a l’alt tribunal. Tal com informava aquest diari, des de l’estiu Aragón, que en el seu moment va ser proposat pel PSOE, s’ha acostat al sector dur del TC perquè aspira a presidir l’organisme quan plegui María Emilia Casas, i necessita per a això un cert aval dels magistrats proposats pel PP.

L’alineament d’Aragón amb el sector filopopular ha tirat per terra la intenció del president José Luis Rodríguez Zapatero que sortís finalment una sentència interpretativa, la denominada castració química de l’Estatut, en paraules de Victoria Prego. Quan el mes d’agost va transcendir aquest viratge del TC cap a la retallada pura i dura de l’Estatut, ara confirmada per filtracions de tota mena, l’AVUI ja va informar àmpliament de les conseqüències polítiques, fins al punt que se’n van fer ressò mitjans estrangers com el diari francès Libération. Tots els intents de reconduir la situació al tribunal han fallat, i l’únic resultat de les pressions ha estat fins ara anar ajornant la sentència quasi de forma grotesca.

Coincidint amb l’evidència que el sector moderat del TC havia perdut la partida, es va començar a parlar al mes d’agost de la convocatòria d’una manifestació contra la sentència. El primer a fer-ho va ser Pasqual Maragall, que ràpidament va rebre el suport de Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol. Òmnium Cultural es va oferir per articular la marxa unitària de protesta contra el Constitucional, amb la idea de convocar-la així que es faci pública la sentència. Es va originar llavors un cert debat entre les plataformes sobiranistes pel temor que aquesta marxa fos de contingut autonomista en defensa de l’Estatut, però Òmnium va deixar clar que estaria dedicada al dret a decidir dels catalans i al respecte de la voluntat expressada en referèndum.

La iniciativa catalana no va agradar al govern del PSOE, que va reaccionar ràpidament desautoritzant-la. El vicepresident tercer, Manuel Chaves, declarava el 19 d’agost que la manifestació era una forma de pressió intolerable cap a un tribunal “que és la cúpula del nostre sistema judicial”.

El vicepresident Josep-Lluís Carod va llançar pel seu compte una variant d’aquesta iniciativa, amb l’objectiu de fondre la manifestació amb la de la Diada, però va fracassar en l’intent en no trobar ressò al seu partit i a les altres formacions polítiques. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, va fer encara una altra aportació al debat, intentant rebaixar el llistó reivindicatiu sobiranista. Va proposar un retorn al peix al cove de Pujol, i aplicar l’article 150.2 de la Constitució que es va fer servir per al traspàs del control del Trànsit per tal de recuperar les competències que el TC retalli.

En una entrevista conjunta a l’AVUI el 16 d’agost, Barrera i Rigol van fer una crida a tirar endavant la manifestació, i van remarcar que després hi ha d’haver un posicionament polític des de les institucions. Després de la Diada de l’Onze de Setembre, es va confirmar que la sentència del TC s’aniria ajornant, i el debat va minvar. Però aquest mes s’han reactivat les filtracions i els rumors d’una dura sentència imminent. L’única reacció que ha tingut el govern Zapatero ha sigut aconseguir un nou ajornament de la sentència. Sobre el TC hi plouen pressions del PSOE, del PP i de mitjans de comunicació.

Ha estat davant de l’erosió de la dignitat que Catalunya està patint en aquest procés que ahir 12 diaris del país van decidir publicar l’editorial en un gest del tot inèdit.