Temps de descompte

Tenallada per dos blocs monolítics incapaços de decantar un marcador que es manté en un empat a cinc entre conservadors i progressistes, la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, va esgotar ahir les atribucions com a àrbitre i va concedir un temps de descompte a la deliberació de l’Estatut que ella preveia madurar dimecres i resoldre ahir. En un gest que abona la sospita que avui pot ser el dia definitiu per dictar sentència, Casas habilita inusualment un divendres per continuar les deliberacions en el seu últim intent que els deu magistrats del TC resolguin el recurs d’inconstitucionalitat del PP.

Si al futbol els minuts de temps afegit són propicis per al joc directe i sense floritures, el mateix espera Casas d’una pròrroga que rubrica una deliberació de més de tres anys. I més en la recta final, en què el debat ja abandona el seu academicisme inicial i desemboca en una oferta i contraoferta creuades de salvar o mutilar articles en l’enèsim esforç de fitxar un aliat en camp contrari. Segons l’alt tribunal, habilitar un divendres és un gest inèdit, ja que les setmanes jurisdiccionals transcorren de dimarts a dijous.

El bloc progressista s’aboca avui a la quadratura del cercle: retenir el vot de Manuel Aragón Reyes, el magistrat progressista més reticent als símbols nacionals de l’Estatut, i alhora intentar arrossegar a les seves files Guillermo Jiménez, el magistrat conservador més obert a acceptar el tronc del text. En aquesta recreació de la sokatira basca en què dos equips estiren la mateixa corda per arrossegar el rival al seu propi camp, doncs, es dirimeix el cinquè projecte de sentència que té com a ponent la progressista Elisa Pérez Vera, magistrada del TC des del 2001 amb mandat fins al novembre.

La sentència treballa sobre el guió d’anul·lar una quinzena d’articles i reinterpretar-ne una vintena més, mentre salva el terme nació per definir Catalunya al preàmbul recalcant, això sí, la seva manca de valor jurídic. Sobre aquesta oferta es vol lligar Manuel Aragón Reyes, magistrat del TC des del 2004, deixeble del constitucionalisme de Francisco Rubio Llorente i que acumula al currículum contrastos com haver sigut preceptor del príncep Felip quan aquest estudiava dret i ser expert en l’obra del republicà Manual Azaña.

Després de dos dies de deliberacions, la foto d’ahir col·locava al front pro Estatut el català Eugeni Gay, Pascual Sala i Casas, que avui afronta de nou la temptació de rebentar l’empat amb el seu vot de qualitat. En contra hi ha els conservadors Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapata i Javier Delgado, perquè Ramón Rodríguez Arribas dubta si acompanyar Jiménez al sí. Si no hi ha desempat ni utilitza el vot de qualitat, Casas pot encarregar una nova ponència a un altre magistrat i la sentència ja no arribaria abans de les eleccions catalanes.

En el temps afegit, Casas té l’handicap que no només està en joc el cara a cara entre els deu magistrats sinó el de cadascun d’ells amb la posteritat, ja que en la majoria de casos la firma a la sentència de l’Estatut serà el pròleg a la seva jubilació. Una circumstància que banya de transcendència l’última disquisició.