Ausàs defensa que la llei de consultes és "la més ambiciosa possible" però admet que cal permís d'Espanya

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, pare de la llei de consultes, ha defensat aquest dimecres a RAC 1 que aquest text és "el més ambiciós" en l'actual marc jurídic "per poder preguntar a la ciutadania" sobre qüestions de transcendència com la independència de Catalunya.

Tot i això admet que l'autorització dels referèndums l'ha de donar "cada vegada" Espanya. Precisament, el Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts una iniciativa legislativa popular per organitzar un referèndum d'independència, acció que ha motivat reaccions com la de CiU, que ha demanat al govern que "no enganyi" la ciutadania, perquè el referèndum l'haurà d'autoritzar el Congrés dels Diputats.

Concretament, el conseller ha dit que la llei de consultes és "l'espai de sobirania" entre l'Estatut, que permet convocar referèndums, i allò a què "obliga la Constitució", que és que l'Estat espanyol "cada vegada els ha d'autoritzar".

El conseller de Governació i Administracions Públiques s'ha referit també a la vaga del sector públic que aquest dimarts ha tret desenes de milers de persones als carrers de Catalunya. Hi ha hagut molta polèmica per la qüestió del seguiment, que els sindicats situaven en un 75% de les 350.000 persones cridades a vaga, i l'administració en un 15%.

En aquest sentit, Ausàs ha dit que ells estan obligats a comptar de la manera més objectiva possible, perquè "es descompta de la nòmina". En aquest sentit ha dit que els funcionaris que patiran el descompte seran el 15% que deia l'administració, i no el 70% o el 80% que deien els sindicats.

Finalment, Ausàs ha sortit al pas de les informacions que diuen que la reducció de 63 empreses públiques anunciada en el marc del pla d'austeritat per reduir el dèficit públic no serà possible fins a la pròxima legislatura.

El conseller ha assegurat que "no hi ha cap marxa enrere" en els plans inicials del govern, tot i admetre que en alguns casos caldrà fer petites modificacions legals per poder suprimir les empreses que endarreriran els terminis.