Mas crida a preservar la identitat i a no justificar-se per ser catalans

El president de CiU, Artur Mas, ha fet avui una crida a preservar la identitat col·lectiva de Catalunya i a enfortir-la amb "noves idees", i ha advertit als que qüestionen la normalització lingüística, que el que no cal fer "és justificar-nos per ser catalans i parlar en català".

Mas s'ha referit a aquesta qüestió en intervenir a l'acte que la fundació Catdem -vinculada a CDC- ha realitzat aquest matí a l'Auditori de Barcelona davant unes 400 persones amb el lema de "La Catalunya que decideix", i que ha servit per presentar les bases per a la refundació del catalanisme propostes des d'aquesta entitat.

Segons el líder de CDC, el principal repte de la Casa Gran del catalanisme "és aixecar el país i les idees", i aquest context s'ha referit als que qüestionen des de fora de Catalunya la política de normalització lingüística que s'impulsa des de les institucions catalanes des de fa anys.

"Quan viatjo a Madrid i m'entrevisten en els seus programes de ràdio i televisió -ha explicat- sempre em pregunten sobre els rètols en català, i de si el català s'imposa sobre el castellà o no, i jo al final, m'he acostumat a dir-los una mateixa cosa". "I és que podem donar tota mena d'explicacions, les que calguin, -ha assenyalat- però el que no estem disposats a fer, i jo no faré mai, és haver de justificar-nos per ser catalans i parlar en català".

El secretari general de CDC i líder de CiU ha afegit, en aquest sentit, que "podem fer pedagogia, i no renunciem a seguir fent-la perquè els catalans ja hem fet molta", però "més enllà d'això i de les ganes de quedar bé, hi ha una cosa que finalment ens configura, que és la nostra identitat col·lectiva".

La identitat, ha precisat, "és la suma de segles d'història i de molta gent que ha construït una fesomia de país, i aquesta és la nostra forma de ser, i en conseqüència, tenim dret a poder exercir-la en plena igualtat de condicions amb les altres".

Sobre les conclusions sobre les que s'estableixen les bases per a la refundació del catalanisme que ha presentat la fundació Catdem, Mas ha matisat que "no són el futur programa electoral de CDC o de CiU" però sí que incorporaran algunes d'elles.

Per al líder de CiU, davant de la dicotomia entre "la Catalunya endins i la Catalunya enfora" l'objectiu hauria de ser el plantejar-se "com aixecar Catalunya", però a diferència de la conferència que va pronunciar el 20 de novembre del 2007 i que va servir de punt de partida de la Casa Gran, avui no ha fet una reivindicació explícita del "dret a decidir" de Catalunya.

Sí que es reflexiona sobre aquest, no obstant això, en les conclusions presentades pel director de la Catdem, Agustí Colomines.

Segons aquestes conclusions, es pot fer "propaganda" sobre el catalanisme i el dret a decidir, però resulta més efectiu "ser conscients que, primer que res, cal construir una majoria social que l'assumeixi sense problemes els postulats sobiranistes".

"Si tan convençuts estem que el sobiranisme és un 'tsunami' imparable, perquè ens passem el dia queixant-nos de la debilitat de la catalanitat quotidiana", es pregunten Colomines i els altres impulsors de la Casa Gran.

Consideren, en aquest punt, que "l'important és ampliar la base social del catalanisme més enllà dels partits, per incorporar tanta gent com sigui possible" perquè "el gran enemic del sobiranisme -conclouen- és, precisament, la indiferència", i per avançar "cal abandonar el tacticisme que esclavitza".

També aposten per la Catalunya multilingüe perquè "en el futur no serà mai més ni monolingüe ni bilingüe", preconitzen superar la divisió entre la visió territorial i la metropolitana del país, i a més de recalcar que "l'educació ha de ser reformada", consideren que el model industrial ha d'assentar-se sobre "unes bases productives diferents, inclosa l'economia verda".

Mas ha protagonitzat una petita anècdota en iniciar el seu parlament, quan ha demanat il·luminar amb més intensitat la sala de l'auditori per poder veure als assistents, i en una clara al·lusió als problemes de subministrament elèctric que pateixen molts municipis catalans, ha afirmat que "hi ha qui ens vol veure a les fosques".