Catalunya podrà convocar referèndums amb el suport de 160.000 ciutadans

El govern de la Generalitat de Catalunya incorpora en el projecte de llei de consultes populars que es podrà sol·licitar la convocatòria d'un referèndum a Catalunya si es reuneixen almenys 160.000 firmes de catalans majors d'edat.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha avançat que el projecte de llei s'aprovarà el 31 de març en el consell de govern i que es podrà demanar un referèndum si així ho reclama "un 3% del cens electoral".

Si es té en compte el cens electoral de les últimes autonòmiques a Catalunya, les de l'1 de novembre del 2006, que va fixar en un total de 5.320.637 els catalans amb dret a vot, a la pràctica, faran falta unes 160.000 firmes per demanar una consulta d'aquest tipus.

Ausàs ha revelat també que així mateix es podrà reclamar un referèndum si així ho decideix el govern català o "un 10% de municipis -Catalunya compta amb un total de 946- que representin el 10% de la població total de Catalunya".

L'altra fórmula per sol·licitar un referèndum serà que ho demanin dos grups parlamentaris del Parlament o una cinquena part dels diputats del Parlament (27 diputats), fet que suposa que CiU, que té 48 escons, tindrà força per si sola per proposar qualsevol mena de consulta.

Com a prova de les utilitats del projecte de llei de consultes per via de referèndum -que encara ha de passar el tràmit del consell tècnic-, el conseller Ausàs ha explicat que una vegada s'aprovi es podrà demanar, per exemple, un referèndum sobre el finançament de Catalunya, un assumpte de plena actualitat.

Espanya ho haurà d'autoritzar
Ha precisat, això no obstant, que el govern espanyol haurà d'autoritzar cadascuna de les consultes que proposi Catalunya, tal com estableix la Constitució, si bé ha destacat que amb aquesta llei es "promou el dret a decidir" dels catalans.

Ha aclarit que els referèndums no es convocarien coincidint amb altres eleccions i que quedarien fora d'aquesta llei les consultes d'àmbit municipal.

Així doncs, un hipotètic referèndum sobre la reforma de l'avinguda Diagonal de Barcelona quedaria regulat per la llei de governs locals, que el conseller espera que el Consell de Govern aprovi "abans de l'estiu".

Llei de govern locals
La llei de governs locals crearà el marc legal que sustentarà la nova organització de Catalunya en vegueries i el seu desenvolupament requereix de l'aprovació de diverses normatives sectorials.

En aquest sentit, ha asseverat que el projecte de llei del Consell de Governs Locals, el de transició a les vegueries i el de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, estaran al Parlament per a la seva tramitació abans de l'estiu.

D'una altra banda, el conseller Ausàs, que té la missió de posar en marxa l'Oficina Antifrau de Catalunya, ha assegurat que el govern "no contempla" modificar la llei per la qual es va crear aquest ens a pesar del bloqueig en el qual es troba l'elecció del seu director.

Un mes de marge
Ausàs ha precisat que es dóna més o menys "un mes" de marge per intentar convèncer CiU o el PPC que donin suport al nomenament del fiscal David Martínez Madero com a director d'aquest organisme, l'elecció del qual requereix dels vots d'un d'aquests dos partits.

Els grups que donen suport al govern van renunciar a portar la votació del director de l'OAC al ple d'aquesta setmana per la falta d'acord amb l'oposició, però el conseller considera que aquest assumpte no pot demorar-se més enllà del pròxim ple, previst per a l'1 d'abril, o del següent, el del 15 d'abril.