Globalització antitaurina

El moviment antitaurí, molt actiu a internet i realment heterogeni, ja és imparable. Cada vegada més vegetarians, vegans, plataformes contra caçadors, protectores, associacions de veterinaris o animalistes s'uneixen contra el maltractament públic dels animals com a espectacle perquè ho consideren indigne per a una societat evolucionada. I no només a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat i arreu del món, inclosos alguns països on mai hi ha hagut una corrida de toros i no han viscut aquesta tradició, com ara Holanda, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa.  

Així, més que un moviment, es tracta d'una "postura intel·lectual, empàtica, compassiva i fins i tot social", tal com defensa l'associació animalista Libera, que treballa a nivell Europeu generant campanyes. Aquestes iniciatives internacionals intenten, sobretot, conscienciar el ciutadà mitjançant la butxaca: incideixen en els diners que en forma de subvencions acaben arribant a la indústria taurina. D'aquesta manera, el nombre de gent en contra de les corrides creix encara més arreu i les plataformes veuen en el fet de tancar l'aixeta de les arques públiques una via per aconseguir que la tauromàquia mori de manera natural, sense arribar a prohibir-la.

Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc.

La força del turisme
L'organització internacional CAS (Comitè Anti Stierenvechten), amb seu als Països Baixos, desplega sobretot idees enfocades al turisme. L'objectiu es fer pressió econòmica per acabar desmuntant el negoci del toreig.

CAS recomana, per exemple, que si els ciutadans d'Holanda, Bèlgica o el Regne Unit troben una promoció en alguna agència de viatges sobre corrides de toros o alguna festa relacionada amb aquests animals –com San Fermín o els correbous– enviïn una carta model a les empreses per demanar que deixin de promoure "l'abús animal" ja que estan perdent clients. A més, demanen als turistes que imprimeixin una carta de protesta perquè la donin als amos de botigues de souvenirs i restaurants on hi hagi algun motiu taurí.

Segons la portaveu holandesa de CAS, Saskia Oskam, "els turistes no han de mostrar-se passius, s'han de pronunciar davant els venedors, han d'escriure als mitjans i han de demanar als patrocinadors que no inverteixin en la indústria taurina". Tot i que en els Països Baixos, CAS sosté que arriben moltes queixes en aquest sentit, els venedors de souvenirs de les Rambles mantenen que no han rebut cap reclamació. Un d'ells, Wasim, dependent d'una botiga de regals, diu que "se segueixen venent molt, sobretot els imants i les samarretes" i que els toros tenen tanta sortida com el Barça o Gaudí.

A diferència de CAS, des de la plataforma Prou! –que va presentar al Parlament 180.000 firmes perquè es tramités una ILP per prohibir les corrides a Catalunya–, la portaveu, Alejandra Garcia, considera que no hi cap punt d'unió entre els souvenirs i la tortura real, ja que "la imatge del toro no té res de dolent i encara menys si venen peluixos somrients".

Sud-amèrica es mou
Fora de Catalunya, existeixen moviments abolicionistes molt actius a Equador, Veneçuela, Perú, Colòmbia i Mèxic on l'estratègia d'impedir que els impostos beneficiïn la tauromàquia també està quallant. Humane Society International, Associació Mexicana pels Drets dels Animals (AMEDEA), i Mèxic Antitaurí van publicar una enquesta el maig passat en què anunciaven que el 80% de la població està en contra dels subsidis i promoció governamentals de la indústria taurina. Així intenten tirar endavant mesures legislatives perquè es prohibeixi de la mateixa manera que ja ho ha fet Argentina, Uruguai, Xile, Cuba i Brasil.