PP i PSOE refreden la renovació del TC

La petició del govern i d’alguns partits catalans a PP i PSOE perquè renovin el Tribunal Constitucional (TC) després que divendres es bloquegés un nou intent de sentència sobre l’Estatut ha caigut en sac foradat i ni populars ni socialistes semblen, a hores d’ara, tenir gaire interès a desbloquejar la situació, amb intercanvi de retrets.

El coordinador de justícia del PP, Federico Trillo, considera una “apropiació partidista del poder judicial” i un intent de “canviar les regles del joc” pretendre ara modificar la composició de l’alt tribunal, després de més d’un any de bloqueig. Els populars sostenen que, si alguna cosa ha quedat clara, és que hi ha “una majoria favorable a llegir el text d’acord” amb la Constitució i demanen que el TC no aparegui com un enemic de Catalunya o del seu autogovern. El fet és que, per alguns polítics catalans, la situació actual beneficia el PP en el sentit que el nou ponent és pròxim a les seves tesis i pot afavorir una sentència més dura, i a un ampli sector del PSOE perquè el protagonisme de la retallada cauria en mans conservadores. Amb tot, també s’apunta que un dictamen negatiu tindria costos greus per al govern de Zapatero.

A les files del PSC veuen “complicat” que els populars vulguin flexibilitzar la seva posició, tot i que no descarten un nou intent negociador. Al PSOE i a l’executiu espanyol, però, creix l’escepticisme. Des del govern central no s’amaga l’interès de girar full. En aquest sentit, el secretari d’Estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, va demanar ahir respecte pels procediments i el calendari del tribunal i s’afegia a la tesi de la vicepresidenta de la Vega adduint que esperen un dictamen al més aviat possible.

El govern català, però, no afluixa en les seves reclamacions i el president de la Generalitat, José Montilla, va retreure al líder dels populars, Mariano Rajoy, que no l’hagi trucat encara. Montilla va recordar que divendres Rajoy no va respondre tampoc a la petició dels empresaris gironins, que li van demanar que retirés el recurs. “Així tracta el PP a Catalunya: ni escolta ni respon”, va lamentar durant l’acte de proclamació com a cap de cartell del PSC. Montilla va evidenciar que els populars van ser els que van presentar un dels recursos contra l’Estatut i van “desfermar la catalanofòbia”, a més d’impedir la renovació del TC.

Ni CiU ni ERC amaguen el seu recel que PP i PSOE vulguin renovar el TC. La federació nacionalista recorda que la formació de Zapatero “ha badat en aquest tema”. En aquest sentit, el líder de CiU, Artur Mas, sosté que populars i socialistes no poden mirar cap a un altre costat. El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, acusa el PP d’incórrer en un “frau de llei” en obstaculitzar la renovació del TC i al PSOE li retreu no haver donat suport a proposicions de llei per reformar la norma sobre l’alt tribunal i l’emplaça a fer-ho. Els darrers mesos tant CiU com ERC han presentat al Congrés diverses iniciatives legislatives rebutjades per PP i PSOE.

Passar la pilota
El líder d’ERC, Joan Puigcercós, creu que PP i PSOE “tenen un acord i es van passant la pilota”. Per ell, la renovació del TC no arreglarà la situació que es viu amb l’Estatut i va reclamar que CiU, PSC i ICV exigeixin “una reforma en profunditat del TC si creuen que hi ha alguna oportunitat de construir una Espanya democràtica i federal”. Pel secretari general dels republicans, Joan Ridao, “la via autonomista ja no dóna més de si”.

Entre els partits catalans no es considera passat el perill d’una sentència adversa contra l’Estatut. És més, creuen que amb el canvi de ponent hi pot haver un sisè dictamen més dur que el cinquè i que els populars premin l’accelerador de la pressió al TC.

El tripartit i CiU ja havien pactat un acord de procediment per al cas que hagués sortit una sentència contra l’Estatut, segons fonts coneixedores de la negociació. Havien acordat que el president convocaria una cimera de líders polítics, i que després el tema seria traslladat al Parlament, encarregat de convocar la ponència redactora de l’Estatut, per fer balanç i estudiar quines mesures caldria prendre de forma unitària. El pla B, segueix guardat, per si de cas.