“Hem de fer-nos sentir davant l’esperpent del Constitucional”

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), presidida per Josep Cruanyes, lidera dissabte la tercera manifestació en cinc anys per a l’autodeterminació. El context, cada cop més tensionat.

Què reivindiquen?
Si la primera manifestació (2005) va ser general i la segona (2007) sobre les infrastructures, ara volem dir no al fet esperpèntic del retard de la sentència del TC i a aquesta situació absurda. Creiem que abans de les eleccions hi ha d’haver un pronunciament de disconformitat. Cridem a la mobilització. El lema serà Autodeterminació és democràcia i llegirem un manifest sobre el dret a decidir.

Encara esperen la sentència?
No, rebutgem tota legitimitat del TC davant el que va votar el poble català. És inacceptable qualsevol mena de decisió sobre l’Estatut.

Òmnium defensava que la manifestació fos després de la sentència. Òmnium els dóna suport?
Col·labora amb la difusió. És cert que deien això, però han passat massa coses que no es poden obviar. Després de l’estiu, amb la campanya electoral, no tenia sentit la manifestació i no podem estar callats. Crearia frustració en la gent.

Serà una manifestació unitària?
La PDD és una plataforma cívica, no lligada a cap partit, i es convoca per a la societat. Tenim l’adhesió de diverses entitats i personalitats, i esperem la resposta del poble. Hem de fer sentir la veu.

Els partits polítics estan ajudant a l’èxit de la manifestació?
Ens hem posat en contacte amb ells, però no sabem quina actitud prendran. Hem tingut converses amb ERC, CiU, ICV i ... el PSC, tot i que els partits tenen una dinàmica pròpia. No sabem si hi participaran activament. En tot cas, no és tan important. En aquest sentit, la primera fila serà anònima, de ciutadans vinculats amb les consultes sobre la independència. El nostre és un moviment des de baix i molt transversal.

Avui hi ha un altre ple al TC. Entenen que aquesta reunió pot condicionar la manifestació?
Entenem que sí. És una altra sessió del sainet. El TC actua com un òrgan polític, amb gent del PSOE i el PP, i discuteixen sobre com haurien fet ells l’Estatut. El que passi pot ser un motiu més perquè els partits diguin alguna cosa.

I després de la manifestació, què?
La solució no ens arribarà des de dalt, ni d’un partit ni de dos, dependrà que en tinguem consciència i que treballem conjuntament. Sempre és l’hora de la política, però la mobilització de la societat civil és bàsica. Les consultes n’han estat una mostra, de com els ciutadans de diversos plantejaments poden anar units. És un pas. Hem de tenir una exigència més constant amb els polítics i si no són capaços de tirar-ho endavant, ho hem de fer nosaltres.

Detecta una incapacitat política?
Els partits han demostrat poc. Haurien d’explicar per què van negociar tan dividits l’Estatut, l’haurien d’haver negociat com un sol home des que va sortir del Parlament. Han creat frustració.

Digui’m un motiu per a l’optimisme.
El Tribunal Penal Internacional de l’Haia serà favorable a Kosovo i significarà un nou marc. L’Estat serbi demanava la integritat territorial dels Estats. Això sembla que el TPI ho negarà, dirà que afecta en la relació entre els Estats, però no a dins dels Estats, on preval el dret a decidir d’un poble.