Compte enrere a ERC

Un senyor o una senyora de Perpinyà o de Xixona, per citar dues de les poblacions de fora del Principat on els 10.459 militants d’ERC –segons l’últim cens facilitat– es trobaran dissabte dues urnes per votar el nou president i el nou secretari general del partit, poden decidir no només els lideratges esmentats, sinó també el futur del govern de Catalunya i, de retruc, d’Espanya. És la perversió que la peculiaritat organitzativa d’ERC genera en el sistema més democràtic que existeix en un partit per triar els seus líders: 756 militants d’ERC de la Catalunya Nord, les illes Balears i el País Valencià –fora, per tant, del territori de Catalunya, que l’Estatut situa en els límits administratius de la Generalitat– poden incidir de manera decisiva en la continuïtat del tripartit.

Per què? Doncs perquè dues de les quatre candidatures –les de Joan Carretero i Uriel Bertran– aposten sense embuts per sortir del govern si no es compleixen unes condicions inassumibles per al PSC de José Montilla. És per això que el president de la Generalitat ha desactivat aquesta setmana dues bombes de rellotgeria amb les quals els crítics esmentats han intentat minar la credibilitat sobre la influència dins del govern dels candidats oficialistes Joan Puigcercós i Ernest Benach. A Montilla no li interessa una victòria de Carretero o un resultat que mantingui la inestabilitat a ERC i per això evita públicament apostar per la interconnexió de xarxes de l’Ebre i el Llobregat. I per això va instar també Ernest Maragall a guanyar temps amb el decret de la tercera hora de castellà.
Dissabte a dos quarts de nou del vespre es coneixerà el tàndem guanyador dels caucus d’ERC. El tripartit és a 72 hores de resoldre la primera de les tres X de l’equació que ha de dir si esgota la legislatura o no. Les altres dues són el resultat del nou finançament i la sentència del Tribunal Constitucional. O, més aviat, la reacció davant d’una hipotètica sentència adversa. Acostumats als vaivens del Dragon Khan que, justament, va inventar Joan Carretero, en els darrers dies veus diverses han posat en qüestió la bondat de la fórmula i l’opinió pública i publicada és cada cop més del parer que l’experiència està amortitzada, ara o el 2010. El president sortint del Cercle d’Economia, José Manuel Lara, va dir divendres passat que és difícil governar quan les bases d’un partit del govern es manifesten en contra de decisions del mateix govern. Res de nou sota el sol, si no fos perquè a més dels empresaris, algú com el líder de la UGT, Josep Maria Àlvarez, ha demanat una majoria parlamentària capaç de prendre decisions.

Tot plegat fa que a CiU –i de retruc a un PSOE que, necessitat d’aliats a causa d’un PNB enfilat a la muntanya, pica l’ullet públicament a un Mas que viu a la freda oposició– es freguin les mans convençuts que tard o d’hora el caucus republicà passarà factura perquè, guanyi qui guanyi, haurà de justificar davant de la militància un canvi d’actitud.
A dos dies perquè s’obrin les urnes als casals d’ERC als Països Catalans les quatre candidatures celebren, entre avui i demà, els actes finals d’una campanya interna de tres setmanes. Uriel Bertran i Jaume Renyer tanquen a Vic avui. Carretero i Rut Carandell a Barcelona. Ernest Benach i Rafel Niubò ho fan a Lleida. I Puigcercós i Joan Ridao aguantaran fins demà amb cinc actes més repartits pel territori.